Quan era molt petit, un crio, vaig començar a escoltar un disc de la meva àvia, repeteixo de la meva àvia, que era d"en Pete Seeger, i d'aquell disc sempre em va atraure una cançó: Last train to Nuremberg. Han passat els anys, molts anys, i sempre l'he duta amb mi, sempre la duia gravada: en cassette, en walkman, en l'ipod i, naturalment en l'iphone. Una cançó de protesta, una cançó d'atac, una cançó de ràbia, contra els assassins.
L'home que la cantava, físicament acaba de morir. Però la seva obra roman. I roman més que mai sobretot en aquest estat espanyol. El segon estat del món, després de Cambodja, amb més desapareguts. Pot ser ja comença a ser hora de cantar Last train to Burgos, per fer el paral.lelisme amb els nazis.
Per que avui de nazis espanyols en continuen havent, i fent fressa, quan els deixen. Com a mínim, en Pete se n'ha emportat un, i espero que el llenci a l'avern, i que cremi com els seus van cremar milions d'éssers humans. Ha fet una darrera bona obra. Well done, Pete!
Però encara en queden més: els que tenen en les seves mans la sang de Puig Antich, per exemple. I en pressumeixen.
O els que, per qüestions d'edat, no poden enyorar el nazisme, però que a falta de nazisme, saliven quan pensen en drames més recents, com els ocorreguts a l'Àfrica ...
En definitiva, que sàpiguen que a la República de Catalunya, la Llei de l'Amnistia espanyola no valdrà un pèsol. i que si els enxampem, passaran comptes.
Apologies Pete, it was not my intention to associate your memory with those bastards!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada