Les eleccions al Quebec s'han animat amb l'anunci de la candidatura de Pierre Karl Péladeau (conegut amb l'acrònim PKP) a la circumscripció de Saint-Jérome, pel Partit Quebequès.
Qui és PKP? Doncs l'amo, el propietari, de l'imperi mediàtic Quebecor, un magnat que controla una part molt gran de la comunicació privada al Quebec en sectors com la televisió per cable, els diaris, internet, agències de premsa, llibres, magazines, videojocs.
Fill del fundador, PKP és un declarat sobiranista i el seu fitxatge per la líder del PQ, Pauline Marois ha fet trontollar la campanya electoral, fins al punt que tots els adversaris han hagut de posicionar-se al respecte.
Des de la seva presentació pública, la campanya electoral ha fet un tomb notable. Inicialment semblava centrar-se en el redreçament de l'economia quebequesa, per, ara, cada cop centrar-se més en el debat sobre la independència. I és que l'entrada en política d'aquest empresari ha donat una empenta a les opcions del PQ per aconseguir una majoria absoluta que li permeti governar i aplicar el seu programa, cosa que no ha pogut fer en els passats dos anys, atès que no comptava amb el suport de l'Assemblea Nacional. Fins i tot comença a difondre's la proposta de, si es confirma la victòria pequista, celebrar un referèndum per la independència, que seria el tercer, en un termini màxim de 18 mesos, és a dir, cap a la tardor del 2015.
Això no obstant, l'aposta per PKP, que ha entusiasmat molts militants pequistes té també els seus riscos.
El primer és l'enfrontament que PKP ha tingut tradicionalment amb els sindicats per conflictes laborals en les seves empreses, de les quals, per cert, ha dimitit de tots els càrrecs per entrar a la política. Fins a un total de 14 locauts ha decretat en els darrers anys i també se l'acusa de contractar esquirols per reemplaçar els treballadors en vaga. A diferència de Catalunya, al Quebec, els sindicats són majoritàriament i desacomplexadament sobiranistes.
No és d'estranyar, en aquest sentit, que Québec Solidaire, una formació clarament d'esquerres i altermundialista, que en l'actualitat compta amb dos diputats a l'Assemblea Nacional, hagi saludat l'entrada de PKP al PQ com la demostració fefaent que aquest partit és cada cop més de dretes, i ha fet una crida als votants pequistes progressistes per que passin a votar-los. Per respondre a aquesta acusació, el propi PKP ha afirmat que ell "ni de dretes, ni d'esquerres, endavant, sempre endavant". La qual frase cadascú pot interpretar a la seva manera.
No és d'estranyar, en aquest sentit, que Québec Solidaire, una formació clarament d'esquerres i altermundialista, que en l'actualitat compta amb dos diputats a l'Assemblea Nacional, hagi saludat l'entrada de PKP al PQ com la demostració fefaent que aquest partit és cada cop més de dretes, i ha fet una crida als votants pequistes progressistes per que passin a votar-los. Per respondre a aquesta acusació, el propi PKP ha afirmat que ell "ni de dretes, ni d'esquerres, endavant, sempre endavant". La qual frase cadascú pot interpretar a la seva manera.
L'altre risc que corre l'arribada de PKP al PQ, afecta al propi lideratge de Marois. Tot i que fa uns pocs dies que s'ha incorporat a la campanya, el seu tarannà eminentment mediàtic i desimbolt, ja comença a fer ombra a la pròpia Marois, una política, d'altra banda, que no es distingeix precisament pel seu carisma. En aquest sentit, un vídeo que mostra la Marois empenyent literalment PKP de davant del faristol per posar-s'hi ella, ha esdevingut, lògicament, un fenomen viral.
En definitiva, unes eleccions que a mesura que passen els dies, van guanyant en interès. En seguirem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada