dilluns, 21 de juliol de 2014

LA DOCTRINA DEL XOC ESPANYOLA*

Tot manllevant el títol d’un exitós assaig polític, alerto que el govern espanyol està en plena implementació d’una estratègia que vol aconseguir els mateixos objectius. L’anonenada doctrina del xoc, consisteix en una allau de mesures que, argumentant una situació de crisi generalitzada, deconstrueixin una statu quo indesitjat des dels seus fonaments, per reconstruir un nou escenari molt més favorable pels seus interessos. En aquest cas, òbviament, el govern espanyol, aprofita la transició nacional impulsada des de Catalunya, i que és considerada des de Madrid, com una apocalipsi, o com si fos una catàstrofe natural, per enderrocar (deconstruir) l’Estat de les Autonomies, que ja els sobra, i construir ex novo, un nova planta territorial, amb Madrid com a km. 0 de tot, i on les comunitats autònomes o bé desapareguin, o bé es converteixin en mers apèndixs de les decisions centrals. 
Per aconseguir aquest objectiu, és imprescindible implementar un seguit de decisions el més radicals possibles, que deixin els seus contraris incapaços d’oposar-s’hi. I tot acompanyat amb una narrativa ben apocalíptica, amb un doble objectiu: el de crear terror i por, que és molt efectiva perquè porta a que la gent busqui la seguretat en els aparells de l’estat. I de l’altre, la de criminalitzar la dissidència, mitjançant la ser deshumanització i l’atribució de propòsits irracionals. 

Madrid, està jugant precisament a això. Ha posat tota la carn a la graella. Ja fa unes setmanes, i les properes encara més, que cada divendres, que és quan se celebren els Consells de Ministres espanyols, és una autèntica carnisseria. Allà s’hi aproven de forma repetitiva i obsessiva mesures per reforçar els poders centrals i afeblir els poders autonòmics, i, principalment, els poders de la Generalitat de Catalunya, sobretot de cara a la cosulta del 9N. És com si cada setmana, els arrenquessin una tira de pell, per immediatament, abocar-hi en la ferida un tou de sal, per a que la víctima es retorci de dolor. 

I això anirà a més a mesura que ens apropem a la data clau. No hi haurà vacances, pels espanyols, aquest estiu. Cada divendres aniran collant més, per tal de crear un veritable estat psicològic de terror que intenti immobilitzar la societat catalana i fer-la que demani a crits la fi del turment i que alci la bandera blanca de la rendició. La creació d’aquest clima psicològic de terror, comptarà naturalment amb l’ajuda entusiasta dels mitjans de comunicació afins, i molt concretament, del complex Fatxanet. L’agost, ja ho he dit en altres ocasions, serà clau. Com sempre, com ja feia el franquisme, i segurament abans també es feia, s’aprofitarà la canícula que deixa estabornida la gent, per fer-ne alguna de grossa. 

Això no obstant, els espanyols veuen amb por dues dates prèvies. La primera, òbviament, l’11 de setembre. El més que previsible èxit sense precedents de la V Catalana, serà un moment molt dur. Ja a hores d’ara no hi ha autocars per llogar de la gent de comarques perquè els portin a la Capital. Estan tots llogats. Jo fins i tot proposaria fer un VV és a dir, una doble be baixa, o, fins i tot, en homenatge a l’Internet, que tant ha fet per a la nostra victòria, una www, és a dir, una triple be baixa, i penso que encara quedarà gent per col.locar. Serà brutal. I atès que això també ho saben, i ho temen, els espanyols, caldrà donar la màxima importància al tema de la seguretat, bàsicament per evitar provocacions d’agents infiltrats. Això, però, en cap cas traurà el que ja és a hores d’ara, un èxit d’iniciativa, que farà veure arreu del món que els catalans n’hem tingut prou de provatures, i que ja ha arribat el nostre moment de ser lliures. 

L’altra data, serà el 18 de setembre. Referèndum a Escòcia. Els independentistes estan cada cop creixent més, i retallen les diferències respectes els unionistes. Si finalment, com espero, i desitjo, guanyen, l’efecte dominó serà impressionant, tot i que estic segur que immediatament sortiran veus que diran que Escòcia i Catalunya són tan diferents com un ou i una castanya. Fins i tot dels propis escocesos, que continuaran amb la seva estratègia d’allunyar-se tot el possible del referent català. I ben fet que fan, des de la seva perspectiva, per molt que ens fereixi a nosaltres. No debades, qui vol que l’associïn amb un estat pària com és l’espanyol… i nosaltres, fins que no declarem la independència (via DUI) encara sens considera dins d’aquest sac … de gemecs. 

Si Escòcia s’independentiza, ningú no dubta, ni tan sols el senyor Juncker, que immediatament començaran les negociacions amb la UE per al seu encaix institucional. I això, serà la victòria definitiva de la causa catalana, que desarmarà de forma definitiva tot l’argumentari espanyol que a manca d’una proposta pròpia engrescadora pels catalans -de fet, l’única que tenen és la del seu extermini- ho rifen tot a la impensable exclusió d’una Catalunya independent de la UE. 
En definitiva, i per anar acabant, hi ha un tema que hauria de ser innegociable. Per avortar la doctrina del xoc, la data del 9N és innegociable. Qualsevol cessió en aquest punt, faria molt més perillosa l’estratègia espanyola, per que allargaria les tortures que porten a terme els divendres. La data, més que fins i tot la pregunta, és un ganivet al coll que els catalans hem posat als espanyols. I no hem d’afluixar, fins i tot, si és necessari ferir-los i que se’ls escapi un petit rajolinet de sang, per veure que anem de debò. 

En canvi, el tema de la pregunta, en el sentit d’incoporar qualsevol oferta peregrina espanyola, no em preocupa tant, perquè tothom sap que aquestes ofertes són del tot inassumibles, i que seran derrotades amb tota contundència per la voluntat independentista catalana. Bromes a banda, com la de l’Iceta, que ja no sap què fer per no deixar de fer el ridícul.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada