Ridícul espantós dels sociates catalans. De fet, ja no és cap notícia. Bé. sí que hi ha notícia. Ja sabem com es diuen el pare (Pedro Sànchez) i la mare (Susana Díaz). D'aquesta manera, ja han deixat de ser fill espuris.
El nen Iceta i els seus amiguets i amiguets van fer una festa, i sota l'atenta mirada dels papàs, van fer xerinola, i van menjar anisos i begueren dotzenes de llaunes de coca-cola. Van jugar al federalisme i es feren un panxó de riure.
Però el moment més divertit, va ser quan tots els nens i nens s'abraonaren damunt de l'avi Àngel i li digueren "Geli!", "Geli!", i el iaio, va negar-ho fins a tres vegades abans de caure als peus del nen Iceta i, besant-los, exclamava amb vehemència, "Gràcies, gràcies, sant Miquel".
Alguns nens van adonar-se precisament llavors, que dels pantalons del nen Miquel, apareixia com una muntanyeta, petitona i que immediatament després també ho feia una taqueta. En Miquelet, va mirar llavors els seus papàs, Pedro i Susana, i s'aixugà la boca, que li salivava... El Papà li féu una moixaina, la Mamà no va tenir temps de fer-ho, perquè el nen Miquel va tornar a emprendre-la amb l'avi, tot cantant-li, "Ton pare no té nas ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada