dilluns, 26 de desembre de 2016

QUANTS CENTENARS DE MILERS, QUANTS MILIONS DE FEDERALISTES S'HAN MANIFESTAT DES DE FA ANYS PELS CARRERS DE CATALUNYA?

Les sensacions que em va deixar el Pacte Nacional pel Referèndum no són positives. Tot i això, continuo donant-li suport, perquè el full de ruta es manté i no hi ha cap sortida per la tangent. Però, com sempre, sembla que ens volguem complicar la vida. Com sempre, amb la porteria buida, en comptes de xutar, ens dediquem a fer virgueries al límit de l'àrea.

El sobredimesionament polític i mediàtic de l'Ada Colau, en particular, i els Comuns, en general, és un total i absolut error. No els necessitem per guanyar el referèndum. Sobretot si, per tenir-los al nostre costat, ens hem de menjar les seves exigències. 
Em podeu respondre la pregunta del titular, si us plau? Em sembla increïble que una partits que representen centenars de milers, milions de catalans que s'han mobilitzat com mai en els darrers anys, es posi de genolls davant d'una minoria, com la que representen aquesta gent. Quina manca de dignitat! Quina vergonya aliena! Quin enorme despropòsit. Condicionar el procés a aquesta gent.

Però el més terrible de tot és el xec en blanc que se'ls ofereix. Van d'estrelles del rock, xupen càmara, i a sobre no han de donar res a canvi:

Han compromès el seu suport a un referèndum unilateral, si fracassa el pactat?
No, no i mil vegades no!

És a dir, estaran marejant la perdiu 2,3,6 mesos, els que calguin i quan ja no tinguin més recorregut, no reconeixeran que l'unilateralitat és el camí, i tornaran a la casella de sortida i tal dia farà un any. Intentaran boicotejar el calendari del mes de setembre, naturalment...

- Se'ls ha exigit res, per exemple, construir una majoria sobiranista al govern de Barcelona (BEC, PDECAT, ERC, CUP), estable, fent fora els sociates?
No, no i mil vegades no!

Això permetria posar novament Barcelona a l'avantguarda del procés, fins i tot impulsant l'entrada a l'AMI, que seria, no tinc cap dubte, en aquestes condicions, una brutal victòria independentista, de ressò global, i un impuls al referèndum nacional.
Res de tot això ha passat. I ara tindrem mesos de puges i baixes, de Madrid fins a la sopa, de Carmenes, d'Errejóns, de Domènech, de Rabells, com si ells fossin el centre del punyetero món. Quin panorama més dantesc.

Algun politòleg haurà d'estudiar, no pas jo, com, vivint en una atmosfera independentista, anem i ens fem un Froilan com una casa de pagès, i donem oxigen a aquests bufons, que mai, repeteixo, mai, votaran per la Independència, Un psiquiatre, potser diagnosticaria un problema de complex d'inferioritat... el fet de no saber assumir que s'ha guanyat, pot resultar difícil en persones que tenen un tarannà fatalista, derrotista, pessimista...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada