dilluns, 14 de gener del 2013

NINGÚ NO SE N'ENRECORDARÀ, D'ELLA

S’ha acabat el 2012 i ja ha passat el primer any sense braus al Principat. Una situació que ningú no ha semblat adonar-se. No s’ha enfonsat el món, el cel no ha caigut damunt nostres, ni res per l’estil. Cap de les prediccions apocalíptiques s’han esdevingut. És exactament el mateix que passarà amb Espanya el 2015 o el 2016, que ningú no se n’enrecordarà quan faci el primer aniversari de la Independència. “Espanya?”, dirà la gent, “don’t know“. I avall que fa baixada. Com sempre passa en la vida humana, tot allò que semblava impossible, un dia esdevé possible, i l’etapa espanyola dels catalans, si més no dels del Principat, s’allunyarà a un ritme de vertigen.
Bé he dit que ningú va semblar adonar-se, però això no és ben bé cert. A Mallorca, i com a pas previ a la potent manifestació independentista del Cap d’Any, uns patriotes livan tallar les banyes al Toro d’Osborne. Que n’aprenguin! I a Menorca, sembla que la classe política local ha emprès un camí independentista. El Consell de Menorca, fins i tot podria declarar la independència un dia d’aquests. Us imgineu una República Catalana de Menorca? I ho podria fer sense cap mena de dubte. Avançant-se fins i tot al Parlament de Catalunya. Seria com, salvant les distànces, una República Turca de Xipre. Naturalment jo la saludaria a ulls clucs.
La independència, doncs, creix i d’estén. Quasi tan depressa com  jo vull, i molt més depressa del que volen els espanyols. Anem bé, doncs.
Però encara queda feina per, construir una nova narrativa que inclogui l’argumentari per la Independència. A veure si l’aprovació del Consell de la Transició Nacional en pot ser l’oportunitat. No hem de deixar de pressionar perquè no badi. Com ja vaig escriure, cal crear a Catalunya un escenari que permeti assolir la Independència de la forma més tranquil.la possible, com aquell que no vol la cosa. 72 hores de xirinola i després a treballar de  valent per recuperar el temps perdut.
I Espanya, efectivament, serà un malson del passat.
Com cantaven els Manel, “No t’enyoro, nena…ohohoh
(NOTA: Post penjat al DGS, el 09.01.2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada