Bé he dit que ningú va semblar adonar-se, però això no és ben bé cert. A Mallorca, i com a pas previ a la potent manifestació independentista del Cap d’Any, uns patriotes livan tallar les banyes al Toro d’Osborne. Que n’aprenguin! I a Menorca, sembla que la classe política local ha emprès un camí independentista. El Consell de Menorca, fins i tot podria declarar la independència un dia d’aquests. Us imgineu una República Catalana de Menorca? I ho podria fer sense cap mena de dubte. Avançant-se fins i tot al Parlament de Catalunya. Seria com, salvant les distànces, una República Turca de Xipre. Naturalment jo la saludaria a ulls clucs.
La independència, doncs, creix i d’estén. Quasi tan depressa com jo vull, i molt més depressa del que volen els espanyols. Anem bé, doncs.
Però encara queda feina per, construir una nova narrativa que inclogui l’argumentari per la Independència. A veure si l’aprovació del Consell de la Transició Nacional en pot ser l’oportunitat. No hem de deixar de pressionar perquè no badi. Com ja vaig escriure, cal crear a Catalunya un escenari que permeti assolir la Independència de la forma més tranquil.la possible, com aquell que no vol la cosa. 72 hores de xirinola i després a treballar de valent per recuperar el temps perdut.
I Espanya, efectivament, serà un malson del passat.
Com cantaven els Manel, “No t’enyoro, nena…ohohoh“
(NOTA: Post penjat al DGS, el 09.01.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada