EN LA CATALUNYA INDEPENDENT TAMBÉ HI HAURÀ CORRUPTES…

En la Catalunya independent també hi haurà corruptes. I estafadors, i lladres, i violadors, i fins i tot pederastes. Ho sento, però serà així mateix com ho dic. I no tinc ni un sol dubte al respecte. Hi poso la mà al foc, i fins i tot juro tallar-me el dit, com un yakuza, si m’equivoco. Però no, no m’equivoco. Al pas que transcorren els esdeveniments, aquesta constatació la podrem fer ben aviat. Potser no tant com una servidora voldria. Però molt abans del que els nostres enemics esperen. Perquè fins i tot ells, o millor dit, sobretot ells, saben que és inevitable. I ho saben amb molta més certesa que molts de nosaltres, que sembla que anem caminant cap endavant a les palpentes. 

Un dels efectes col.laterals de l’èxit de la Manifestació de l’11S del 2012, és que ens obliga a mantenir el llistó del que serà la Diada Nacional del 2013. Si no ens posem al mateix nivell o el superem, la lectura que es farà, naturalment interessada, és que el tsunami independentista va de baixa. 

I naturalment, això implica que, o bé convoquem 2,5 milions de catalans i catalanes pel cap baix, o bé tallem en sec i declarem no ja que el poble català és un subjecte polític i de dret que pot exercir lliurement la seva capacitat de decidir el seu futur, sinó directament la Independència, via un referèndum o, des del meu parer, millor, des d’una Declaració Unilateral d’Independència (DUI). 

No em digueu que no seria preciós que el proper 11 de setembre acabéssim d’una punyetera vegada amb aquesta tragèdia que és la nostra subordinació a Espanya. Obrint el pas a l’alliberament de tota la Nació Catalana. 

Però, i tornant a l’inici, des del primer minut, o sent optimistes, la primera hora, que proclaméssim la República de Catalunya, segur que algú infringiria la nova legislació republicana. Segur. 

Jo és que realment al.lucino amb les conseqüències, fins i tot psicològiques, que pot fer socialitzar-se en un entorn subordinat, on interioritzes la teva dependència de l’amo espanyol.

Quan sento els nostres adversaris enfotent-se del fet que amb la independència no tot seran flors i violes, em vénen ganes de fer una barbaritat. Doncs, és clar que no tot seran flors i violes! O és que els catalans i les catalanes amb la independència ens convertirem en éssers celestials, purs, nets, impol.luts? No, naturalment que no, tros de quòniam! 

La Catalunya independent serà una Catalunya amb gent bona i gent dolenta, amb ciutadans legals i delinqüents, amb macarres i prostitutes, amb metges i activistes solidaris, amb soldats i espies, amb treballadors amb feina i treballadors a l’atur, amb boys i gogós. Marits i mullers lleials, i d’altres que faran el salt. És a dir, serà una societat si fa no fa com la del nostre entorn immediat. 

Però també serà una Catalunya sense privilegis monàrquics, ni submissions colonials, on per anar al món no caldrà fer marrada, on la dignitat de tenir en les nostres mans el nostre futur ens estalviarà espectacles lamentables d’agenollament i de bavejament. 

I sí, fins i tot és possible que el nostre President, pugui acabar sent processat, si s’escau, com ha passat en tantes altres repúbliques. O que dimitirà -que no abdicarà- per evitar ser políticament reprovat. Senyal que serà legalment responsable dels seus actes. 

La Catalunya independent no serà un paradís angelical. Però la prefereixo milers de vegades més que continuar amb aquesta submissió que desmoralitza i ens converteix en un objecte d’espoli i sovint d’escarni.

(NOTA: Post penjat al DGS, 27.02.2013)