Al twitter he seguit el ressò de l'emissió, dilluns passat, de la primera part del documental irlandès emès per la cadena TV3, la d'allà, no la (suposadament) nostra, In the name of the Republic. He de reconèixer que de seguida el títol m'ha cridat l'atenció i m´hi he tirat de cap.
Malauradament no n´he pogut veure aquesta part, perquè no és accessible fora de la República d'Irlanda, encara que segur que hi ha alguna manera d'accedir-hi.(Ep, si algú hi pot tenir accés, que em passi l'enllaç, please). A més, encara falta emetre la segona part, que suposo que es passarà el proper dilluns.
Tanmateix, el reportatge no és el sempre agraït British bashing a que ens tenen acostumat els irlandesos. És més aviat un exercici de memòria històrica i fins i tot d'un intent de reconciliar-se amb la veritat.
I és que resulta que el reportatge va de recuperar els noms de tots aquells que van ser secretament executats per l'IRA durant la War of Independence que va tenir lloc entre 1920 i 1922, i que va enfrontar també a irlandesos contra irlandesos.
Segons sembla, les execucions es van fer en llocs amagats, tant que encara avui en dia els cossos no s'han recuperat, i ni tan sols les autoritats britàniques saben què va passar amb dotzenes dels seus soldats que de sobte van desaparèixer i no se'n va saber res més.
El primer reportatge se centra en la troballa d'una possible fossa on hi poden haver fins a 90 bodies, dos dels quals pertanyen als odiats Black and Tans (foto), voluntaris anglesos que es guanyaven el sou matant i torturant tothom qui queia a les seves mans. Uns altres 17 o 18 serien de soldats regulars britànics que van ser tan imprudents com per caure en mans dels voluntaris republicans, els quals no van tenir cap mirament. Segons sembla, també hi hauria civils, fins i tot algun adolescent, que van pagar cara la seva col.laboració amb l'enemic. O bé, com sol passar en tots els conflictes, d'algun passar comptes de caire privat.
Tanmateix, una de les revelacions més sorprenents és que un dels dos responsables directes d'aquestes morts en concret, va ser, posteriorment i durant 40 anys, diputat del Parlament irlandès, fins al seu traspàs, el 1979.
En definitiva, ens trobem davant d'un exemple de documental que pretén descobrir la veritat del que va passar. És un exercici altament necessari per a la salut democràtica d'un poble. Un exercici que als catalans se'ns ha negat sistemàticament, perquè encara tenim milers de morts que no sabem on estan enterrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada