Merci per totes les felicitacions que rebo des d'ahir, i fins i tot encara més matineres. Això ja pesa, gent.
Bé, he de dir que ara fa uns dies em vaig adonar d'un fet ben evident però que se m´havia escapat en els darrers 48 anys.
Es tracta del fet que tal dia com avui, 11 de març, fa sis mesos de l'11 de setembre. Mai havia caigut en aquest detall. Però enguany sí, i penso que no és casualitat.
Avui, doncs, fa sis mesos de la gran manifestació de l'any passat, i les coses que han passat, i que estan passant són o eren, llavors, impensables.
6 mesos després ens trobem en una ofensiva generalitzada d'Espanya contra la ferma decisió de Catalunya d'anar cap a la Independència.
Els propers sis mesos, doncs, es presenten com a claus. Jo aposto decididament per fer el pas definitiu d'aprovar la Declaració Unilateral d'Independència, de forma immediata. Per exemple, el proper 23 d'abril.
Sigui com sigui, l'11 de setembre del 2013 no pot ser menys que el del 2012. Aquest és el repte. I això vol dir que o bé traiem 2,5 milions de persones al carrer, o que ja haurem trencat les amarres amb Espanya de forma definitiva. Qualsevol altra alternativa segur que serà interpretada com una baixada del sufflé independentista (ja els agradaria, ja ...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada