Estem assistint a un seguit d'escàndols judicials que ens assenyalen clarament que hem de sortir corrents d'aquest estat espanyol que cada cop més sembla una monarquia bananera.
Que si la desimputació de la filla del Borbó, reclamada per la pròpia Fiscalia, que és qui, en teoria, ha de vetllar per la defensa de l'interès general, és a dir, del conjunt dels ciutadans. Un autèntic escàndol, que demostra que aquí hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. I sense cap vergonya. Però que no és més que un nou episodi que afecta una família, començant pel seu càrrec més rellevant, i una institució que està totalment deselegitimada, com es va poder comprovar, fins i tot en el Liceu, on la xiulada a l'hereu va ser històrica.
Però, naturalment, no caurem en la trampa de posar en la corda fluixa una institució tan anticatalana com és la corona espanyola, i per contra reivindicar una hipotètica tercera república espanyola.
Entre d'altres raons, perquè aquesta és una estratègia que està cercant un sector molt influent de la dreta extrema i fins i tot de la pròpia extrema dreta espanyola, que darrerament està aconseguint notables victòries com és la pròpia presidència del Tribunal Constitucional, que segons sembla recaurà en un antic militant o simpatitzant de Fuerza Nueva.
Un sector que té un cap molt visible, en la persona de José María Aznar, al qual més d'un assenyala com a possible candidat a la presidència d'aquesta República, que portaria a terme, no cal dir-ho, un procés d'espanyolització sense dilacions. Precisament, davant la multitud de casos de corrupció que assetgen l'etapa aznarista del PP, i que el posen a la picota, Aznar ha sortit amb tota l'artilleria possible, conscient com és que té molts partidaris, fins i tot dins del propi govern de Mariano Rajoy. També els té als mitjans de comunicació i, no cal dir, a la pròpia justícia. Només així s'explica com el seu amic de joventut, Miguel Blesa, màxim responsable de l'antiga CajaMadrid, i doncs, de la seva crisi i empobriment de centenars de milers de persones, es trobi novament en llibertat. Quina justícia de pandereta! I això sense comptar el cas Bàrcenas o el cas Gurtel...
I també, a Catalunya, acabem d'assistir a un altre exemple d'escàndol judicial, com és el que implica a l'agent espanyola Alícia Sànchez Camacho, la qual sempre s'ha presentat com a víctima, quan les proves sembla clarament que l'assenyalen com a incitadora de l'espionatge polític dels darrers mesos, un espionatge que està sent eficientment investigat per la Policia espanyola, i que naturalment servirà per collar aquells passerells que quedin enxampats entre els seus papers.
La Camacho sembla seguir la mateixa via que en el seu moment va optar l'infiltrat per excel.lència de l'espanyolisme a Catalunya, que respon al nom de Josep Antoni Duran i Lleida. El seu pacte amb la justícia espanyola, però, va acabar com el rosari de l'aurora ... i és que, naturalment, Roma no paga els traïdors, i Espanya sap perfectament qui són els seus i com tractar els conversos... D'això fa segles que en té traça.
En definitiva un panorama paorós, del qual convé allunyar-se'n el més aviat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada