diumenge, 17 de novembre de 2013

LES DUANES DE RAJOY*

El senyor Rajoy parla, encara, de duanes. És una demostració fefaent del que és el nacionalisme espanyol. Una expressió casposa, cutre, antiga, passada de moda de concepció del món. Vull pensar que és més cinisme que ignorància. És a dir, que ho diu perquè es dirigeix a una audiència de telecincos, però que no s’ho creu de debò. Si de debò ho pensa, el noi té un problema.
No, el D+1, el dia després de la independència, no hi haurà duanes. Sí que hi haurà, però, unes quantes mesures. Per exemple, una declaració expressa per part del Parlament que establirà que a partir de llavors només seran vigents a la Repúlica Catalana les lleis i altres normes jurídiques, que a) que siguin aprovades pel Parlament de Catalunya, b) que no hagin estat explícitament derogades pel Parlament de Catalunya. Naturalment, la Constitució espanyola, deixarà de tenir vigència com a tal, i els seus articles només continuaran vigents si no han estat expressament derogats, i en tot cas, fins que s’aprovi i entri en vigor la Constitució de Catalunya. Clar que també es pot aprovar una Constitució provisional com a document adjunt a la declaració d’Independència.

També cau pel seu propi pes que les institucions supremes de la nova República seran les catalanes. De manera que ni la Corona, ni les Corts Generals, ni el Congrés, ni el Senat, ni el Govern espanyol, ni el Tribunal Constitucional, ni el Tribunal Suprem i la resta d’òrgans jurisdiccionals no tindran cap competència sobre Catalunya i els catalans, tret que el Parlament de Catalunya digui altrament. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, provisionalment, es pot convertir en Tribunal Suprem de Catalunya, i tots els jutjats amb seu a Catalunya, provisionalment, podran continuar exercint la seva jurisdicció. Provisionalment, també, tret que no sigui explícitament derogat pel Parlament de Catalunya, els diferents codis legals fins llavors aplicats, continuaran vigents.
Naturalment, i a l’espera del nomenament de l’ambaixador, la Delegació del Govern espanyol i les subdelegacions, deixaran d’actuar de forma immediata. Igualment ho faran els cossos policials espanyols de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, als quals se’ls donarà un marge de temps per abandonar oficialment el territori de la República. El mateix passarà amb els membres de les Forces Armades i els càrrecs de l’Administració militar espanyola, començant per la Capitania Militar i els diferents comandaments de les diferents armes. Natruralment, aquells funcionaris que optin per quedar-se a Catalunya, ho faran a títol individual i a l’espera de si se’ls pot incorporar a la nova administració, civil o militar, republicana, si així ho sol.liciten.
Després hi haurà la negociació sobre el repartiment dels actius i dels passius, que afectarà naturalment a tots els edificis, palaus, casernes, quarters, comissaries, etc, però això ja serà en una segona etapa.
Davant la intransigència espanyola, cal prémer l’accelerador. Cada dia que Catalunya passa sota la dependència d’Espanya, és un dia més de patiment per molts, cada cop més catalans. Si, de debò, com diem, estimem el país, hem de fer per manera que aquest malson espanyol a Catalunya acabi el més aviat possible. I així passarà.
*(NOTA: Post penjat al DGS, 13.11.2013)

Cap comentari:

Publica un comentari