Després de l'enèsim ridícul d'ahir de l'espanyolisme catalanòfob recalcitrant que va intentar assumir un protagonisme que no té, sembla clar que l'estratègia anti-independentista se centra cada cop amb més intensitat en el redactat de la pregunta de la consulta. És claríssim que els espanyols saben del cert que si es fa una pregunta sobre la independència amb les dues alternatives lògiques (SÍ o NO), ho tenen perdut abans de baixar de l'autobús. De carrer. Per això estan intentant que la pregunta es redacti d'alguna manera que no sigui tan taxativa. És a dir, l'única manera que tenen ara de guanyar és evitar que la pregunta es refereixi a la Independència. Si ho aconsegueixen, guanyen.
Naturalment, aquest plantejament descompta el fet que el govern espanyol prohibeixi la consulta o que suspengui l'autonomia. Totes dues possibilitats obririen una crisi de proporcions històriques.
Llavors, pels espanyols és vital que la pregunta deixi una bossa d'oxigen el més gran possible perquè puguin afirmar que el resultat no es pot considerar un suport definitiu a la independència, i que cal continuar negociant l'encaix de Catalunya a Espanya. És a dir, que Catalunya continuarà sotmesa al Regne d'Espanya.
De fet, el pitjor resultat pels independentistes seria aquest. Una victòria-trampa. És a dir, que després d'una suposada victòria a les urnes, res canviés i continuéssim sota el domini espanyol. Això seria molt bèstia!
Hem de negar l'oxigen als espanyols. S'ha d'acabar la comèdia. I s'ha d'acabar el més aviat possible. Ara ja comencen a parlar de reforma constitucional... per unir més els espanyols, ni federalisme ni hòsties.
Cal una fermesa i evitar per més temps aquesta tortura espanyola. No hi ha tercera via que valgui. Només n'hi ha una: una victòria total, ben democràtica i ben neta, damunt d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada