A hores d’ara, el votant espanyolista està perfectament localitzat. Sabem on viuen, encara que, òbviament, no sabem qui són. Però sabem perfectament a quin barri resideixen, a quines botigues compren, a quins CAPs van, a on porten a escola els seus fills. Ho sabem tot, absolutament tot d’ells. Fins i tot sabem quins canals de televisió miren. El cotxe. Tot. Ho sabem tot. És convenient i necessari que això se sàpiga. Perquè en altres raons, si ens hem de fer el xulo i el milhomes, nosaltres també ho sabem fer.
Els espanyols utilitzen la tàctica de l’acolloniment (del acojono, que diuen ells), per amenaçar al personal. Que si la Guàrdia Civil entrant per la Diagonal, que si Hisenda, que si tal, que si qual. Bé, cap novetat en aquest front. As Usual. La novetat és que nosaltres també podem jugar a aquest joc, però d’una manera més subtil i, espero, més intel.ligent. Més de trenta anys de gestió de la cosa pública en àmbits com la sanitat, les polítiques socials, l’educació, el trànsit, etc, etc., dóna per molta informació. Moltíssima.
I a mesura que s’acosta el 9 de novembre -falten menys de 10 mesos!- potser caldrà que fiquem tota la carn a la graella. Espero que no, espero que, per exemple, la Unió Europea, haurà hàbilment convençut el govern espanyol que deixi de fer l’imbècil i permeti que el poble català voti lliurement. Penso que caldria aprofitar alguns dels Consells Europeus que se celebraran en aquest primer semestre, en els mesos de març, maig o el juny, sota la presidència grega, per deixar clar aquest tema. A partir de juliol, que comença la presidència italiana, potser seria massa just.
Ja som de fet, en uns mesos clau. I ha de quedar clar, tan a nivell domèstic, com a nivell internacional, que anem a per totes i que cap amenaça ens impedirà decidir. Perquè el que està claríssim és que aquest 2014, serà el Poble Català qui decidirà el seu futur.
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 15.01.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada