Dimarts, Artur Mas, va fer una roda de premsa important, on va afirmar de forma contundent i serena, el seu compromís de convocar la consulta per al 9 de novembre. Tota la resta pot ballar, però això no. Una decisió, doncs, presa i definitiva. En qualsevol país del món, aquesta declaració hauria merescut un relleu informatiu destacadíssim.
Però no en el cas de Catalunya. No, particularment, en el cas de La Vanguardia. En la portada d'ahir, aquest mitjà va dedicar a les paraules del President Mas un faldó misèrrim situat al capdavall. Per més inri, donava molt més rellevància gràfica a la notícia de la reunió entre les cúpules socialistes espanyola i catalana, que ja em direu quina novetat representava la submissió total i absoluta de la segona a la primera. Només calia veure el somriure d'en Rubalcaba, en actitud d'amo del carxofar.
Avui, el mateix mitjà continua amb la provocació i titula amb gran tipografia que el ministre Margallo ofereix diàleg. El súmmum del cinisme.
Conclusió: Si abans La Vanguardia tenia un director que estripava enquestes davant la televisió, ara ha optat per reforçar el seu rol de vigilant del ghetto, amb el seu successor. I mira que semblava imopossible! Esperem, doncs, un diari que reflecteixi la seva personalitat: fatxenda, bocamolla, milhomes, un-metre-norantisme, i tot a la major glòria del seu amo Godó, Grande de Espanya. I dels Borbons, és clar (amb tot el que penja).
Si a aquest panorama afegim el petit germà del grup, en Josep Cuní, amb el seu programa televisiu que no para de taladrar amb uns tertulians tan plurals que qui no diu merda a la independència, en diu caca, doncs ja sabem què es pot esperar de tot plegat.
En definitiva, com ja he reiterat en moltes ocasions, aquests mesos que ens esperen, el front mediàtic ocuparà una posició clau.
Una recomanació per lluitar contra els vigilants del ghetto, la mobilització permanent, continua, sense aturador. El contacte directe dels dirigents, amb la gent, anul.lant el paper de mitjancer dels mitjans de l'odi. Cap racó de Catalunya, cap municipi de Catalunya, cap barri, ha de quedar verge de presència de la campanya del SI+SI, fins i tot aquells que ja donem per suposat que hi votaran massivament.
No podem deixar perdre ni un sol vot. Els necessitem tots. No per guanyar, no. Per arrassar, per escombrar, per finiquitar l'espanyolisme i els seus collabos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada