A VOLTES AMB EL TEMA

L'altre dia a la biblioteca vaig llegir una semblança, diria que laudatòria, de l'assassí  confés de Miquel Badia (foto). Em refereixo, a Justo Bueno. És com una serp d'estiu, aquest tema. Que a hores d'ara encara hi hagi gent mínimament informada que escrigui a favor d'un gàngster com en Bueno em posa els pèls de punta. 

Si sóc malpensat, i cada cop ho sóc més, amb l'edat, no penso que sigui casualitat que, precisament ara, es publiqui una peça com aquesta en un mitjà,  com és el Catalunya, de la CGT, que per norma general ofereix bona informació i elements de reflexió més que vàlids. Conscient com segur que és que és un tema que encèn el personal, no és d'estranyar que ara que estem en plena transició cap a la Independència, algú vulgui posar pals a les rodes i crear problemes entre dues ideologies, la independentista i la anarquista, que històricament han tingut les seves diferències, cert, però que també han registrat moments d'intensa proximitat. No debades, la col.laboració, sobretot durant les dues dictadures del segle XX entre els activistes d'ambdues va ser molt estreta.

Si obviem aquest casualitat, encara que no ho hem de fer, continuar defensant i enaltint un perfecte canalla, una persona més que sospitosa en la seva rectitud revolucionària i personal, empastifada de corrupció, que fins i tot el propi Durruti sembla que el va foragitar del Front per la seva actitud delictiva o per la sospita que la practicava, em sembla, que respon molt a aquella actitud tan hispànica de sostenella y no enmendalla.

Per acabar-ho d'adobar no pensa l'autor de l'article que el fet que utilitzés com a estratègia defensiva davant els tribunals franquistes, que havia fet un favor a Espanya, liquidant Badia, i fent actes de fe espanyolista -un anarquista!- no és motiu suficient per estendre damunt de la seva memòria un prudent silenci, com a mínim?

Suposo que aquest pols continuarà mentre algú en tregui profit. Per això, és molt important que aquest algú en deixi de treure, el més aviat possible.