DIA D, HORA H*

Aquests darrers dos mesos hem assistit a una acceleració de tot el procés cap a la Independència. Fins i tot hem hagut d’entomar una sorpresa desagradable,una píndola amarga que, tanmateix,ens ha fet més forts. La dimensió internacional hi ha jugat, i encara jugarà més, a mesura que ens apropem al 9N, que ja el tenim a tocar,un paper clau. Hem vist com com en pobles germans també s´han produït fets extraordinaris.

Al Kurdistan, les potències mundials han acabat cedint a les exigències kurdes d’armament i d’ajuda militar. Potser encara no som conscients del simbolisme que representa el fet que un actor no estatal, com és el govern del Kurdistan Meridional (per entendre’ns, el govern del Kurdistan iraquià), hagi esdevingut un protagonista de la política mundial. I, encara més rellevant, no només no ha renunciat a res, sinó que cada cop es mostra més decidit a donar el pas definitiu cap a la Independència. Produeix un plaer excitant assistir al fet que Espanya es comprometi a armar els independentistes kurds, en contradicció total amb el discurs monòton del Ministre d’Exteriors que mai deixa de passar l’oportunitat per recordar la defensa a ultrança de la integritat dels Estats. Un discurs caspós, avorrit, desmentit en múltiples ocasions i que fastigueja els seus interlocutors, que ja n’estan ben tips.

L’altre escenari privilegiat de les darreres setmanes ha estat, sense cap mena de dubte, Escòcia. En el moment d’escriure aquestes ratlles, Europa, i fins i tot el Món sencer, es troba perplexa per l’evolució de les enquestes d’intenció de vot dels escocesos. Per primera vegada el Sí a la Independència agafa avantatge. Un terratrèmol, un tsunami. Probablement quan es pengi a la xarxa aquest número de La Veu, o ja se sabrà el resultat o estarem a poques hores de conèixer-lo. El xoc ha estat monumental. Si finalment, es dóna un resultat favorable a la Independència, viurem un moment històric. I l’impacte a Catalunya serà estratosfèric. De fet, ja a hores d’ara ja ho està sent.

La mobilització interior i exterior del Poble Català guanya cada cop més rellevància mundial. A hores d’ara, el 9N ja es troba en l’agenda global. La política mediàtica internacional del Govern Català, i molt especialment del President Artur Mas, s’està demostrant d’una eficàcia total. Catalunya és a hores d’ara, i ho serà més en les properes setmanes, un actor polític a tenir en compte. Aquells que parlaven del soufflé, o que apostaven per una humiliant retirada, comprenen que això no passarà. Els de la tercera via dimiteixen, els del federalisme amb més pa que formatge, no saben com posar-s´hi quan llegeixen editorials com les del New York Times, o escolten discursos com el del President Obama on situa per damunt de tot la democràcia. 

Aquest 11S que estem a les portes de celebrar, ha estat definit com a decisiu. Hi estic d’acord. Decisiu a Catalunya. Però també al Món. Siguem-ne conscients.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.39,Setembre 2014)