CÒMPLICES, COMPLICITATS*

Autor: Joan Carretero, 

President de Reagrupament Independentista

És realment esgotador veure com, cada vegada que hi ha un pronunciament d'una institució de l'Estat espanyol, hi ha una cursa de declaracions entre indignades i reptadores per part de l'anomenat catalanisme, que va des del catalanisme autonomista fins a l'independentisme institucionalitzat. És obvi que totes i cadascuna d'aquestes resolucions espanyoles són un intent d'anorreament de Catalunya, sense matisos, amb l'orgull propi del nacionalisme espanyol. Per part dels catalans, de l'estat espanyol només se'n pot esperar l'aniquilació cultural, econòmica, social, en definitiva, l'anihilació nacional.

Vull recordar que l'Estat espanyol actual és, sense cap mena de dubte, l'hereu de l'estat franquista. És l'estat franquista reformat. Molts recordaran que, en la darrera etapa de la vida del general Franco i en l'inici del regnat de Joan Carles I, es va discutir, sense molta convicció, entre reforma i ruptura i es va decidir que el que calia era reformar l'estat franquista. Esmentar que l'actual monarquia espanyola fou instaurada pel dictador Franco no està de més. A l'Estat espanyol no hi ha hagut res semblant a un trencament absolut amb la dictadura, ni cap condemna solemne del passat ignominiós i cruel del franquisme. Ara mateix governa amb majoria absoluta un partit que es nega rotundament a condemnar el franquisme.

Tots aquells catalans que, per presumptes "polítiques socials", voluntats federals i/o confederals, idearis tronats "d'esquerra", tots aquells que volen tornar a reformar Espanya, que diuen cercar terceres vies que no porten enlloc, no cal dir aquells que abracen i combreguen amb tot el que fa l'estat espanyol, són, encara que s'omplin la boca de consignes populistes, còmplices absoluts del franquisme i del seu estat hereu,  estat que té com a un objectiu fonamental acabar amb el "problema catalán".

Tots aquells polítics catalans, que preconitzen la independència de Catalunya, que pel 27 de setembre no cerquin, d'una manera franca i generosa, bastir un moviment unitari, amb l'objectiu d'assolir una majoria parlamentària prou sòlida que pugui assumir un acte de sobirania, una declaració unilateral d'independència amb la proclamació immediata de la república catalana, estan treballant, de facto, per aquest çestat espanyol que, en paraules del seu fundador, preferia "antes roja que rota". Només a partir d'aquest acte de sobirania i l'assoliment de l'estat al marge, el trencament amb Espanya i la creació real de tot el que cal pel funcionament de l'estat català, arribarà la independència de Catalunya.

L'esquinçament de les vestidures, les declaracions grandiloqüents, els moviments lúdico-reivindicatius i altres activitats que els catalans dominem molt, ens poden donar moltes satisfaccions, gairebé de caire onanista, però continuarem com el ruc lligat a la sínia de l'Estat espanyol pels segles dels segles. La complicitat amb l'Estat espanyol té aquest preu.

*(NOTA: Article publicat al Nació Digital, 27.02.2015)