Aquest famós Mapa Político (i tant polític!) del 1854, és de la màxima actualitat, sobretot després de les eleccions del 24M. Fixem-nos-hi.
Bé, per una banda, hi ha la fantasmada de posar-hi Cuba i les Filipines. Cert. Però el que realment interessa és que ha estat precisament el territori considerat com España Asimilada o Incorporada, el que ha demostrat que ni una cosa, ni l'altra... si més no, en comparació amb la España puramente constitucional (l'obsessió amb la puresa dels espanyols és patològica!).
O si no com s'explica que, Catalunya-Principat a banda,que ja està a anys llum de distància, que siguin la resta dels territoris considerats assimilats o incorporats, on el terratrèmol electoral ha fet que els tres virreis corresponents dimiteixin i llencin la tovallola... Doncs perquè no són puramente constitucionales, és a dir, no són puramente espanyoles, per molt que alguns ho vulguin.
Em refereixo, és clar, al País Valencià, les Illes i fins i tot l'Aragó. I és que no hi ha més cera que la que crema. I per molt que s'entestin a espanyolitzar-nos, sempre perviu encara un moviment de fons, tectònic, no superficial, que ens recorda d'on venim i ens assenyala cap a on hem d'anar.
I encara hi ha molta feina a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada