PRESIDENT, LIDERI*

Els darrers dies hem assistit a un despropòsit rere un altre. Sense aturador. No ens ho podem permetre. No podem desaprofitar tota la feina que s'ha fet en els darrers anys. És per això que, sense cap hesitació, em considero obligat a adreçar-me al President del meu país i a exigir-li: “President, lideri”. 

Amb aquesta exigència, allò que vull remarcar és que ja n´hi ha prou de fer el passerell. Hem de passar de la política soft, del bon rotllo i del teletubbisme (“una abraçada”! Una “estimada”...) a la política hard del compromís i del caixa o faixa. 

Això, naturalment, va per a tots. Pels polítics, pels líders de la societat civil, pels mediàtics, per tots i cadascun de nosaltres, per tots aquells que sabem què ens estem jugant, que és molt, tant per nosaltres mateixos com pels nostres fills, i els fills dels nostres fills. 

Però sobretot, va adreçat a la persona que té el poder i la responsabilitat d'encapçalar el país, per mandat democràtic. Una persona que ja està pagant el preu de fer-ho, però que continua endavant, malgrat tot. Una persona que molt voldrien neutralitzada... pel civil o pel criminal. 

No es tracta de President sí o President no. No és això. Es tracta de tenir una cultura d'estat, com la que tenen tots els pobles lliures del món. I no només una visió ideològica o partidista.

És normal, i fins i tot comprensible, que hi hagi gent que aquesta diferenciació no la copsi. El frontpopulisme del “Catalunya serà d'esquerra o no serà” que converteix Catalunya en una peça de l'escaquer per obtenir el poder a Espanya, ha fet molt de mal. Molt. I paradoxalment, és el plantejament menys d'esquerres que ens podem tirar a la cara. Catalunya mai serà, com a tal, ni d'esquerres ni de dretes. Catalunya és un escenari, és un entorn, és un àmbit, no una ideologia. Allò que cal saber és si aquest escenari s'autogoverna o està sobrecondicionat per un altre escenari, o en depèn. En altres paraules, sense la independència, Catalunya no tindrà mai els recursos necessaris al seu abast per fer polítiques socials, econòmiques, mediambientals, solidàries que realment ajudin a construir una societat més cohesionada i justa. 

Però és totalment condemnable el cinisme d'aquells que pretenen aconseguir amb les negociacions a porta tancada, allò que no aconsegueixen a les urnes. 

De manera que, President Mas, lideri, si us plau. Penso que ja s'ha comprovat per activa i per passiva, que determinades elits no li donaran treva. Se´l volen carregar avui millor que demà. Li tenen un odi brutal. 

President, lideri Naturalment, però, això no ha de ser obstacle per a res. Ni messianisme, ni collonades. El poble català té dret a votar-lo, o a no votar-lo, però el que no hauria de fer mai és acceptar exclusions ni vetos, propi d'una cultura política de molt baixa qualitat democràtica. 

Potser algú pot pensar que vostè no és qui ha fet més per la independència, però el que és segur és que no és qui ha fet menys per ella. De fet, cap dels actuals polítics que li reclamen ara, hipòcritament, generositat, li arriba a la sola de la sabata en aquest sentit. Cap. Fins i tot n´hi ha que es neguen en rodó a fer actes estrictament simbòlics com hissar una estelada al seu municipi, o a fer un jurament de càrrec polític recordant el seu compromís amb la independència. D'altres avalen maniobres espanyolistes adreçades a bloquejar el Parlament de Catalunya o voten, això sí, críticament governs municipals que el primer que fan és endollar la parentela i apujar-se el sou, després d'haver fet una campanya cínica en sentit contrari. 

President Mas, possiblement només tenim una oportunitat, de manera que lideri i plantegi a la societat catalana un camí de victòria, d'optimisme i de llibertat. És la seva obligació, el seu deure, i serà en funció d'això que el podrem jutjar. Democràticament i sense vetos. 

*(NOTA: Post penjat a l'e-notícies, 14.07.2015)