L'actitud empecinada d'una determinada formació que s'està posant la seva gent en contra, té molt més de quixotesca que de qualsevol altra cosa. Lenin mateix els fotria d'hòsties fins al carnet d'identitat. És tan elemental, el seu infantilisme revolucionari. que fa feredat que fins i tot gent adulta, gent gran, que van viure la lluita contra la Constitució espanyola, hi caiguin de quatre potes.
El súmmum de la paradoxa és que cauen de ple en el joc del parlamentarisme reformista. Tot ho redueixen a la paraula donada durant la campanya electoral. Una actitud més pròpia d'un hidalgo castellà que a qualsevol dels herois revolucionaris en els quals s'emmirallen dia sí i dia també.
Una anàlisi científica, marxista, de la realitat, no infantil, els portaria a concloure que després del 27S, les condicions objectives han fet un tomb brutal, com mai abans s'havia donat i el que era cert abans del 27, no ho és després, perquè la gent, el poble, així ho ha volgut. I per a qualsevol marxista ben parit, de poble només n'hi ha un, que és el subjecte revolucionari, allò que Sieyès deia, la Nació. La Nació és la nostra gent, la gent que es mobilitza, la gent que surt al carrer. Aquesta és la nostra (vostra) gent. I a qui cal seguir és a aquesta gent. No al concepte burgès de nació, que inclou tots els enemics del poble....
I la paradoxa, la gran paradoxa, l'enorme paradoxa, és que aquests xavals, i aquestes xavales que tan encantats d'haver-se conegut estan, no fan més que amagar-se rere els arguments dels enemics del poble, dels braços mediàtics del Pont Aeri, de l'Íbex 35, de la Monarquia, dels jutges, dels fiscals.... mentre que la seva gent, el seu poble es desespera, veient com davant d'una porteria buida, no gosem rematar la jugada d'una punyetera vegada.
Escolteu, vau fer una promesa electoral burgesa. I? Què cony importa una promesa electoral burgesa, reformista per definició, davant una nova correlació de forces que s'ha donat gràcies a un ingent esforç de mobilització popular? On penseu que està el vostre subjecte revolucionari? A l'Audiència Nacional, al Tribunal Constitucional espanyols? Rumieu una mica, penseu en el Che Guevara, en Sandino. I ja no dic en gent més complexa, perquè potser us agafa mal de cap, tipus Mao o, sobretot, Ho Xi Minh, que sempre van tenir molt clar que tota classe revolucionària només ho és si és classe nacional, i conseqüentment, mai dels mais s'aliaria amb els enemics de la nació.
L'infantilisme revolucionari que exhibiu, el reformisme burgès parlamentarisme que brandeu, és tan de manual que, a ulls de tots els revolucionaris del món, dels passats, i dels actuals, esteu fent el ridícul. I els únics que us agraïran la feina de sapa que féu és el búnquer espanyol tripartit i les seves rates contrainsurgents tipus qwerty, amb els seus braços mediàtics al capdavant que us estan aplaudint amb les orelles.
No hi ha res més infantil que quan estàs al cap del carrer, renunciar a tot, i deixar que la reacció extermini el poble, mentre que els revolucionaris de pa sucat amb oli s'excusen en el purisme i en resultar immunes als crits i les demandes de la gent, del poble. Però tranquils, al País, a la Sexta o al Periódico hi tindreu sempre la porta oberta.... la porta del servei, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada