dijous, 7 de gener del 2016

LA REVOLUCIÓ MÉS IMPORTANT!

 
La revolució més important és una revolució cultural. O psicològica, com vulgueu. És la Revolució del Sentit d'Estat. En qualsevol estat democràtic, això que està passant a casa nostra és literalment impensable. Que la minoria pensi que s'imposarà a la majoria, és literalment una salvatjada. I ho és perquè, per començar, la minoria ja ni es planteja imposar-se a la majoria. Ho trobaria d'allò més irreal i fins i tot un despropòsit. I si això passa aquí és perquè la minoria sap que compta amb un aliat, i tothom sabem qui és aquest aliat. Oi que ho sabem tots? Per això elles van votar ser abans súbdites que ciutadanes.

El veritable revolucionari
A veure si ho tenim clar. Aquí el veritable revolucionari és Artur Mas. I les súbdites, plenes d'odi se'l volen carregar. I llurs senyors, llurs amos, també. Per això fan un pinça. Però els catalans i les catalanes que tenim Sentit d'Estat, exclosos, doncs, els del búnquer, per això no ho podem permetre.

Fer qualsevol pas enrere, en el sentit de fer que la minoria s'imposi a la majoria, és retrocedir en la història.

Pitjor encara, és un acte moralment i èticament reprovable. Perquè estem parlant d'una qüestió de principis.
Com es pot bastir una República des de l'ètica i la moralitat, començant amb l'exclusió d'aquells que han estat votats per una amplíssima franja de la ciutadania? Com s'explica això arreu del món? 

En el cas, jo diria que molt poc probable, que nasqués una República d'aquesta exclusió inicial, naixeria un règim tocat, feble, corrupte, poc democràtic, amoral i poc ètic. Una república tacada.
No, és literalment impensable. Entre d'altres raons perquè en l'origen de tot plegat hi ha un pensament substancialment anti-republicà, o si es vol, profundament reaccionari. En l'origen hi ha la por a assumir riscos i responsabilitats per part d'unes que prefereixen ser súbdites a ser ciutadanes. Aquest és el quid de la qüestió. Tot es basa en una actitud resoltament reaccionària i covarda. D'aquelles que malgrat la seva estètica, el seu histrionisme, el seu look, són profundament conservadores i reaccionaries. És, efectivament, el món a l'inrevès.

El Sentit d'Estat
Cal ser molt clars. Hi ha la prova del cotó. És independentista aquell, en primer lloc, que ho vol deixar de ser el més aviat possible. Sospiteu sempre, d'aquell o d'aquella que viu la seva militància independentista amb tranquil.litat i bons aliments. No és independentista, en el millor del casos és un penques. En el pitjor....
En segon lloc, és independentista aquell que sempre preferirà un català de dretes que un espanyol d'esquerres. I viceversa: és independentista aquell que sempre preferirà un català d'esquerres que un espanyol de dretes, Si això no es té clar, és que o s'enganya o s'auto-enganya. O pitjor enganya a d'altri.

Eleccions
Per això, si es vol construir una República ferma, perdudadora, però sobretot, èticament i moralment sòlida, és mil vegades preferible unes noves eleccions que la tirania de la minoria sobre la majoria. Si aquesta s'esdevé el desprestigi de Catalunya al món serà immens. I la vergonya insuportable.
Unes noves eleccions que, no en tinc cap dubte, tornarem a guanyar els independentistes, si realment ens hi posem de debò. Dubtar-ne és pur i dur derrotisme. Cal tenir present que ara el govern espanyol està molt més feble, però que molt més feble que el mes de setembre! Objectivament ara (el març), és molt millor que abans (el setembre). Això, és clar, si la minoria no cedeix a la majoria. Cal tenir-ho molt clar.

Futur
Per acabar, un altre aspecte fonamental, de cara a la plena consolidació de la República Catalana, és la necessitat de refundar una esquerra catalana, sense complexos, que rellevi sense cap por i sense cap pietat l'esquerra engrunes, que és un veritable calvari per a centenars de milers de Catalans i Catalanes. L'"esquerra" a seques, anacional, no existeix. Bé, sí, només existeix, curiosament, a les anomenades nacions sense estat. A la resta l'esquerra és d'algun lloc, i la nostra és l'esquerra catalana. Per això la destrucció de l'esquerra engrunes i tota la seva xarxa associativa i, sovint, corrupta, és una de les prioritats. Sense oblidar-nos, tampoc de la depuració dels elements nazi-feixistes espanyols, per descomptat.

Si de feina, precisament, amb la Independència i la nova República, no en faltarà.

1 comentari:

  1. Tremendo

    http://www.directe.cat/noticia/465638/la-cup-va-votar-si

    Y

    http://www.mon.cat/cat/notices/2016/01/video_anna_gabriel_abans_del_27s_ens_es_igual_com_es_digui_el_president_si_vol_declarar_la_indepe_156323.php

    Alguien nos metió un gol por todo el....

    Y ese alguien apesta a CNI, ni tanques por la Diagonal ni hostias, cuatro gatos infiltrados jodieron todo un pueblo

    ResponElimina