6. Research and Analysis Wing (RAW) de l’Índia. Agència força desconeguda, més enllà del especialistes, fora del continent asiàtic, però d’una gran importància al subcontinent indi. Va ser creada després de les topades militars amb la Xina (1962) i amb el Pakistan (1965), sobretot per corregir els errors que s’hi produïren en l’àmbit de la intel·ligència exterior. El seu màxim responsable és un veterà, Rajinder Khanna (foto), que va entrar-hi el 1978, i que és un especialista en contraterrorisme. A més de la intel·ligència exterior, RAW també s’ocupa precisament del contraterrorisme i de la protecció del programa nuclear. Quasi de forma obsessiva té com a principal àrea d’interès el Pakistan, però també la situació geopolítica a l’Índic i la seva capacitat d’infiltrar-se en organitzacions islamistes és també molt valorada i reconeguda.
7. Direction Générale de la Securité Exterieur (DGSE) de França. Agència creada en la seva configuració actual el 1982, però que troba el seu precedent immediat al principi de la Guerra Freda, i sota la inspiració del General De Gaulle. S’encarrega de la intel·ligència exterior, però també de tasques d’Intel.ligència de Senyals (SIGINT), d’escoltes (TELINT), i també compta amb una unitat d’acció directa. Molt esquitxada des de sempre per escàndols polítics i actuacions més que qüestionables, com la de la destrucció del Raibow Warrior de Greenpeace (1985), la seva actuació s’ha centrat sobretot en les antigues colònies franceses, sobretot africanes, però també al Pacífic i a l’Orient Mitjà. Significativament, alguns dels seus màxims responsables, havien ocupat amb anterioritat ambaixades en països sensibles. Aquest és el cas del seu actual director, Bernard Bajolet, que prèviament havia estat ambaixador a l’Afganistan. Considerada una agència particularment hermètica, en els darrers anys, s’ha obert més de cara a la ciutadania, amb una política de relacions públiques centrada sobretot en les xarxes socials. També convé destacar el seu protagonisme en campanyes recents com les de Líbia, Mali, i més aprop encara a Síria. Els atemptats islamistes del 2015, sobretot, han situat el país en estat de guerra, que fa suposar un increment de l’activitat de les diverses agències d’intel·ligència franceses inclosa, naturalment, la DGSE.
8. Ministeri de la Seguretat de l’Estat (MSS) de la Xina. És una mastodòntica agència encarregada de la intel.ligència exterior, la contraintel·ligència i la seguretat pública, la qual cosa la converteix en una de les més importants del país. Els seus orígens es remunten fins i tot abans de la formació de la República Popular de la Xina, concretament al 1937, i ja llavors estava molt vinculada al Partit Comunista Xinès. El seu màxim resposable és Geng Huichang, un dels apparatxik amb més poder del país. Encarregada de garantir amb ma de ferro la seguretat del país, amb el pas dels anys també s’ha ocupat de dossiers tan delicats com Hong Kong, Macao. També es va beneficiar, a partir dels anys setanta, de l’inici de les relacions amb els Estats Units, fet però, que no li ha impedit, més darrerament, fixar el seu interès en captar informació de tot tipus d’aquest país “amic”. El seu creixent paper com a potència global, segurament també incidirà en un increment del seu protagonisme, sense perdre de vista els moviments de protesta domèstics, sobretot aquells més vinculats a l’islamisme.
9. Australian Secret Intelligence Service (ASIS) d’Austràlia. Creat en plena guerra freda, la seva actuació principal ha estat la intel·ligència exterior centrada sobretot a l’àrea del Pacífic i també del Sud-est asiàtic. Amb estretíssimes relacions amb la CIA, amb l’MI6 i amb altres agències, el seu paper és cada cop més important, sobretot respecte la vigilància envers el terrorisme islamista i les armes de destrucció massiva. Sota la direcció, actualment de Nick Warner. Aquesta agència té una decidida vocació pública i realitza una intensíssima tasca de captació de voluntaris, diferenciant-se així de l’hermetisme de la majoria d’agències fins ara esmentades.
10. Institut per a la Intel·ligència i les Operacions Especials (MOSSAD) d’Israel. Tampoc en aquest cas és necessària cap presentació. Es tracta d’una agència que en els seus més de seixanta anys d’existència ha aconseguit convertir-se en un mite, podríem dir que en un referent per a tots els serveis d’intel·ligència del món. Les seves funcions són essencialment la intel·ligència exterior i les operacions encobertes, que és on s´ha guanyat en gran part la seva fama. Enfrontat a múltiples adversaris, el Mossad ha aconseguit èxits espectaculars, però també és cert que no s’ha aconseguit assolir una pau estable, amb el pas dels anys, per la qual cosa, el perill continua ben viu, tan o més que el 1948. El Mossad compta, però, amb profundes relacions amb múltiples agències d’intel·ligència, sobretot occidentals, i particularment dels Estats Units. Això no obstant, en els darrers temps, aquesta col·laboració s´ha vist afectada per raons de tipus polític que a mig terme poden suposar un veritable maldecap tant pels seus propis agents com per als polítics als que serveixen. Per altra banda, els seus adversaris més ferotges, durament colpejats amb el pas dels anys, cada cop desenvolupen estratègies de resposta més eficients, fet que complica cada cop més el seu treball. El passat 7 de desembre, en va ser nomenat director Yossi Cohen, un agent amb trenta anys d’experiència i molt proper, políticament a l’actual Primer Ministre, Benjamin Nethanyahu.
*(NOTA: Post penjat a Geopolitica.cat, 07.01.2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada