Em permeto recomanar dos articles que acaben de sortir i que són imprescindibles. He de reconèixer que els seus autors representen maneres de pensar molt diferents, però això no és cap obstacle, ans ben al contrari, per a que una servidora n'estigui plenament d'acord.
El primer, és d'un col.lega de la facultat, i encara més d'assignatura, en Xavier Díez, una ment lúcida que caldria que fos més escoltada, sobretot en el seu entorn ideològic més immediat. L'article porta per títol Espanya, capital Ankara. He de dir que la comparació turca, és a dir, el miratge espanyol amb Turquia es remunta a molts anys enrere. Ja l'independentisme va escriure sobre la via turca per referir-se a l'opció que Espanya anhelava per combatre l'independentisme basc i català, sobretot a partir del 1980. I no és cap casualitat, ja que aquell any hi va haver el cop d'estat militar que va acabar amb el govern civil d'aleshores. El fet que el cop dels militars turcs no suposés l'expulsió de Turquia de l'OTAN, sino que aquesta organització fes la vista grossa, va reforçar, segons es va saber més tard, la convicció dels militars colpistes del 23F per tirar endavant el seu pla. Pensaven, lògicament, que l'OTAN tampoc mouria un dit per la democràcia espanyola, que tenia molt poc recorregut temporal llavors. En definitiva, l'espill turc sempre ha estat un referent per a determinats sectors espanyols que envegen la barra lliure de què gaudeix per part de l'OTAN i, en definitiva, dels Estats Units, per a resoldre determinats temes.
El segon article que recomano és d'un altre persona que cada dia que passa és més referencial en un país com el nostre tan mancat de gent que diu les coses clares i sense embuts. Em refereixo, és clar a l'Àlex Calvo. El seu darrer article és, literalment, genial: Exèrcit professional o de lleva? Liberalisme i socialdemocràcia. Molt recomanable. Amb l'Àlex estem treballant en diversos projectes i en idees que compartim i he de dir que, egoistament, me'n beneficio, d'aquesta col.laboració, perquè n'aprenc molt. La pregunta que encapçala l'article és la pertinent, ni més ni menys. Quin model d'exèrcit volem per la Catalunya independent? I, a grans trets, només hi ha dues opcions. Cap altra pregunta pot ser acceptable. La Catalunya independent ha de tenir exèrcit, és a dir, forces de defensa enquadrades militarment, com també ha de tenir jutges, policies, mestres o metges. Ja ho vaig deixar ben clar en un meu article de fa uns pocs dies. I l'Àlex, en aquesta genial peça hi rebla el clau.
L'enhorabona a tots dos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada