Dissabte pel matí vaig assistir a la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya. L'escenari va ser el magnífic Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, que he de confessar que desconeixia i que em va agradar força. La companyia també va ser excel·lent, atès que vaig saludar molts companys de lluita de dècades passades i dels darrers anys i també col·legues de feina, molts dels quals, altament competents.
L'objectiu de la trobada era el de bastir un moviment ciutadà potent, algú es va referir a l'exemple del Congrés de Cultura Catalana dels anys setanta, format pel màxim possible d'associacions i entitats presents arreu del territori nacional, que s'encarregués de redactar una proposta de Constitució de la República Catalana. Objectiu, no cal dir, del tot necessari i inajornable.
Malauradament, i em sap greu dir-ho, perquè conec a alguns dels seus impulsors i impulsores i els tinc per gent com cal, tres elements em van fer pujar la mosca al nas.
El primer va ser la total desvinculació de la Convenció respecte la situació política actual marcada pel termini que el Parlament ha establert per assolir la Independència. És a dir, els 18 mesos, que de fet ara ja són 16 i una mica més. Com es pot anar prescindir d'aquest petit detall? Com no hi ha un encaix entre aquest procés cívic i ciutadà i el procés polític i institucional? No és per ventura, obviar-lo, una declaració política amb tots els ets i uts, i de fet, un veritable menyspreu al nostre Parlament? O és que no tenen absolutament res a veure? Per favor, una mica de seriositat. Una iniciativa com aquesta, molt vàlida des d'un plantejament teòric, no pot desenvolupar-se per lliure, sense encaixar-se en el procés polític que estem vivint a hores d'ara! I aquest detall em fa posar en estat d'alerta.
Una alerta que es va incrementar més quan començaren a intervenir representants d'entitats que defensaren que la Convenció havia d'acollir tant partidaris de la independència, com partidaris de la continuïtat de la submissió de Catalunya a Espanya, per la via de la federació, i fins i tot per la via autonomista. De fet algun d'aquests representants va arribar a dir que la Convenció estava oberta a totes les sensibilitats que hi ha al Parlament de Catalunya! De manera que a què juguem? A fer el paripè. A veure si ho veiem clar: una convenció constituent ciutadana de Catalunya, només pot jugar una carta, que és la redacció d'una Constitució. I una Constitució, per definició, és la Carta Magna d'un estat independent (a no ser que volguem reviure el constitucionalisme iugoslau pretèrit i difunt, o bé ens fixem en propostes tan europees i pròpies del nostre entorn més immediat com són les de Bolívia, Veneçuela i Equador, és clar). He de reconèixer que aquí ja vaig perdre una mica la paciència (interna). Només em van faltar els de la Fundació Josep Irla parlant de jornades sobre Independència i Federació, com si fossin dues gotes d'aigua. Però aquesta gent sap res del cas del Quebec? I el que més m'emprenya és aquesta referència a que la defensa de la sanitat pública o el feminisme no pot permetre's cap descans, i naturalment que no, però es veu que la independència... la independència aquesta sí que pot esperar... a les calendes gregues, oi? Recordo que hi ha gent que diu que és molt d'esquerres, però que quan li pregunten, respon que el tema de la independència... mai se l'ha plantejat i que caldria rumiar-s'ho... però es pot ser més cretí?
I, last but not least, de seguida vaig veure que la cosa anava de mal borràs quan vaig detectar una sobrepresència de líders Qwerty que feia feredat. Hi eren tots, o quasi bé tots. Faltava el Coscu, probablement atrafegat amb les seves responsabilitats a Endesa o a Esade, com a bon activista obrer.. Però la resta, hi eren tots. I en primera línia. I no cal recordar quin ha estat el capteniment dels Qwerty al Parlament... I de fet no voldria pensar que aquesta iniciativa sigui aprofitada per donar oxigen a una determinada opció política que en comptes de fer pinya amb les forces per la independència i la llibertat, s'arrenglera, de facto, amb el búnquer espanyol, sovint amb una mala folla que tomba d'esquena.
Jo la veritat és que em vaig desencisar una mica. Una Convenció Constituent Ciutadana ha d'estar formada per ciutadans i entitats que volen construir una República Catalana lliure i independent. On s'és vist una República sense Independència. No fotem conyes! I sobretot, fem que aquesta Convenció potenciï el procés polític i evitem de totes totes que hi posi pals a les rodes. Només així serà una aportació positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada