Sobre el tema del Manifest Koiné, no he escrit res en aquest bloc, perquè corro el perill d'un vessament de la histèria que m'agafa. Que a aquestes alçades de la pel·lícula hi hagi mitja merdes que encara juguen al paternalisme de l'immigrant, espanyol, por supuesto, és de no entendre res. És d'estar cinquanta pantalles enrere. És tan indignant i demostra una subordinació mental a l'espanyolisme, que fa venir basques.
Cal veure el vídeo de l'entrevista al Professor Lluís de Yzaguirre i Maura, filòleg de la UPF, i amb el qual vaig tenir una conversa fa molts anys, cap al 2001, a Donosti, amb motiu d'un congrés o seminari. Parlar amb ell és sinònim d'obrir-se el món davant dels teus ulls. Això sí que és una ment privilegiada.
Cal fixar-se amb com les seves paraules va fer callar uns tertulians que semblaven preparats per abraonar-se-li, i els va domesticar com a gossets d'atura. "Passa aquí!", "Passa dreta!", "Jeu!", semblava que els cridés... Brillant, senzillament brillant i genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada