Aquesta imatge, aparentment banal, colpeix, emociona, ha de tocar el més íntim de tota persona ben nascuda, de tot català digne. És la Salut Miró, que dóna la seva sang per tal de poder localitzar, a través de l'ADN, les restes del seu germanastre, mort a la Batalla de l'Ebre.
Això, això sí que és revolucionari. Això sí que fa vessar totes les llàgrimes del món. Això és el que s'hauria d'haver fet fa molts, molts anys, si hi hagués hagut una transició plena, és a dir, una ruptura amb la dictadura. Davant d'aquesta foto, no hi ha Coscus, Ravells ni Boades que valguin. No hi ha ni Colaus, ni Domènechs, ni Camats, que pintin res. Això, això és el que compta.
La Salut, probablement, un dia va veure marxar el seu germanastre, fusell a l'espatlla, el va acomiadar, com tants catalans i catalanes ho van fer amb els seus pares, els seus germans, els seus fills, els seus companys, i mai, mai més cap d'ells els van tornar a veure. I després de més de setanta anys, la Salut i molts d'altres no han perdut l'empenta de tornar-los a casa. És realment commovedor.
Felicito el govern local de La Garriga per oferir de forma gratuïta el servei d'extracció de sang dels seus veïns que es troben en aquesta tesitura. I em pregunto on collons és la CNN, Al Jazeera o la BBC, que no graven aquestes imatges i les difonen arreu del món mundial. (De TV3 espero poc, ja que es preocupa més de censurar vídeos dels seus col.laboradors, per no fer emprenyar els espanyols).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada