Avui s'ha produït la tercera gran aportació de l'actual Cap de l'Oposició a la història del Parlamentarisme Català. A aquest pas, aquesta noia farà carrera... cap al descrèdit més absolut. Cosa que, políticament, m'encantarà.
Anem a pams. La primera aportació va ser quedar-se de braços creuats quan es va cantar al Ple del Parlament, l'Himne Nacional de Catalunya. Tota una declaració d'intencions de la xavala.
Segona aportació. El massatge que va fer a l'agent espanyol De Alfonso, quan aquest va comparèixer, fa unes setmanes, en comissió parlamentària. Va ser de vergonya aliena, com va tocar el violí. Malauradament per a l'espia, el massatge no va tenir final feliç, atès que va ser destituït. Però ara sabem que la Justícia espanyola l'ha reintegrat. Vaticino que acabarà al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem o al CGPJ.
Com deia, avui, però, s'ha produït la tercera aportació. Quan ha retret que el Govern i la majoria independentista (com m'agrada aquesta expressió, redéu!) es passaven per l'Arc del Triomf no sé ben bé qué. Aixx els tics subjacents del feixisme sociològic espanyol, com ataquen quan menys t'ho esperes, oi, xata?
Doncs bé, aquesta serà, sense cap mena de dubte, la seva aportació genuïna, personal i intransferible a la història del parlamentarisme català. Nivellàs, tu! Per sort, sempre estarem agraïts que hagi fet possible el mil vegades millor personatge del Polònia, que, per cert, i no per casualitat, m'hi jugo un pèsol, comparteix actriu amb la Gabriel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada