Avui, la xarxa de Mark Zuckerberg, Facebook, em recorda que ahir va fer deu anys que m'hi vaig unir. I ho fa amb un vídeo, que quasi, però no, m'arrenca una llagrimeta.
Recordo perfectament quan ho vaig fer. Va ser tornant d'un congrés a Londres, on vaig presentar una comunicació conjuntament amb una de les millors alumnes que he tingut, l'Ester Clos, sobre la Catosfera. Aquells dos o tres dies, de juliol del 2007, vaig ser conscient de l'impacte que aquella xarxa tenia entre els universitaris anglesos i europeus en general, tot i que només feia tres anys que s'havia creat.
Per això, una de les primeres coses que vaig fer, un cop a casa, és entrar-hi i d'aquesta manera va començar la meva relació amb aquesta xarxa.
Aquell 10 de juliol del 2007, passa a formar part de la meva història digital, que es perd en els anys 80, però que comença a ser reconeixible els anys 1995-96, quan vaig començar a treballar en la meva tesi, bàsicament consultant els diaris quebequesos i canadencs, i imprimint-los baixant-los de la xarxa. Després vindria el 2003, quan vaig començar a escriure un bloc The Land of Graccus, exactament el 13 de juliol d'aquell any. Aquí teniu la foto del primer post...
Sense fotos, encara... Però va ser un inici en la Catosfera llavors naixent. I que vaig mantenir fins al 9 de gener del 2013, quan vaig passar a aquest que ara llegiu. Quasi 10 anys després...
Una altra fita de la meva vida digital, va ser la primera descàrrega d'una cançó de la xarxa, sense pagar, naturalment, Va ser Cry Me a River, de Justin Timberlake. Encara la tinc a l'iphone, més per record que per que en sigui un fan. Casualitats de la vida, en la pel·licula The Social Network, que explica la creació de Facebook, Timberlake encarna Sean Parker, un dels creadors de Napster, que com suposo que sabeu, va ser un dels primers en oferir servei d'intercanvi P2P de música per internet.
Val a dir que si ara celebro l'aniversari de Facebook, cap a finals d'any, al desembre, ho hauré de fer del twitter, però vaja d'això ja en parlarem quan toqui.
Només una reflexió final. Es pot dir que Facebook em va canviar la vida? Doncs penso que sí. D'alguna manera sí. Des d'ell he impulsat campanyes polítiques, que han tingut un cert ressò. I sobretot he conegut persones, moltes persones i, sense entrar en detalls, considero que sí, m'ha canviat si més no en part la vida. Curiós, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada