De
forma cada cop més descarada, l’espanyolada i, particularment, els
seus cabdills, van fugint a Espanya. No poden respirar l’atmosfera
catalana. Ells i elles se’n van, en un reconeixement de la seva
derrota. Només els més freakies continuen a casa nostra. Però és
un lluita sentenciada. Són, si se’m permet la gosadia, els
«últims» de Catalunya. Els que ja no tenen futur. Els hem derrotat
de forma total. El seu nivell de desesperació és tan gran que ja
fins i tot sospiten dels magistrats i jutges que exerceixen a
Catalunya. Un espectacle per sucar-hi pa.
La
derrota de l’espanyolisme civil ha estat definitiva. Cert. Però
hem d’anar amb compte amb els propers passos que donem. Hi ha
símptomes, més que evidents, que un determinat partit polític,
abduït per un lideratge de tipus mil·lenarista i il·luminat, està
rebaixant plantejaments a marxes forçades, per tal d’intentar
atraure les «masses» espanyolistes desemparades. Per sort, hi ha
sectors d’aquest partit, que ja han reaccionat, i espero que se’n
surtin, tot i que el procés de desprogramació sectària sembla que
pot anar per llarg.
Des
de Reagrupament plantarem cara a qualsevol rebaixa nacional,
lingüística, social, cultural que alguns plantejaran per «fer-se
el simpàtic». De forma desacomplexada.
Estem
construint una Catalunya, una República, que és lliure, forta i
segura.
Lliure,
perquè Espanya cada cop hi pinta menys, i menys que pintarà en els
propers mesos. Una Espanya que ja és ingovernable políticament, i
que econòmicament és un desastre, i més que ho serà en els
propers mesos. Fet que hem d’aprofitar. L’evolució econòmica de
la Catalunya sobirana ha estat molt positiva, si bé hi ha detalls,
més o menys importants que hem de solucionar. Per exemple, el paper
de Barcelona, d’importància cabdal. I el de la corona
metropolitana, on encara pul·lulen batlles espanyols que hem de fer
fora. No hem de tenir cap contemplació amb aquesta gentola. Són el
pitjor del pitjor. Això es pot fer de moltes maneres, i no tingueu
cap dubte que no ens tremolarà el pols.
Forta,
perquè és evident que una República ens farà una nació més
cohesionada, amb un atur que aviat baixarà del doble dígit i que
s’allunya cada cop més de la xifra espanyola. Amb unes pensions i
un salari mínim d’estàndards europeu. Amb un sindicalisme de
país, com el que ha protagonitzat la darrera vaga general, i que no
està a sou de l’estat espanyol. Amb polítiques socials pensades
en clau de benestar, sostenibilitat, igualtat i justícia. On
l’habitatge sigui no només un dret, sinó una realitat per a tots
i totes aquells que el necessiten. Una República que equilibrarà
demogràficament el país, promocionant moltes de les comarques que
són autèntics deserts demogràfics, i promovent la qualitat de vida
en molts barris i districtes urbans que, avui en dia, per la
deixadesa espanyola, s’han convertit en ghettos de delinqüents i
de violència.
I
segura, perquè s’ha acabat el kumbaianisme. Des del moment u de la
consolidació de la República, elements com l’ordre públic, la
defensa i la intel·ligència, seran prioritaris. Sense complexos. El
reforçament dels Mossos d’Esquadra, la policia local seran
immediats. I si cal fer neteja d’elements de dubtosa lleialtat
democràtica i republicana, que sembla que sí, doncs es farà sense
contemplacions. I si cal dissoldre una unitat sencera, si s’arriba
a la certesa que és necessari, es fa, i punt. També la posada en
funcionament d’un exèrcit serà una de les tasques més agosarades
i emocionants que tindrem per davant. No tinc cap mena de dubte que
tindrà un impacte brutal en l’economia, el territori, en la
societat i en la psicologia del país. I en la seva dimensió
internacional. Per terra, mar i aire. I, naturalment, per la xarxa.
I, last but not least,
la posada en funcionament d’un servei d’intel·ligència modern,
l’objectiu del qual serà avançar-se a les intencions malvades
dels nostres enemics, neutralitzant-les, com per exemple la vintena
d’organitzacions terroristes espanyoles ja ben identificades, o
altres grups criminals internacionals. Uns serveis que comptarà amb
els nostres recursos humans i tecnològics més capdavanters, que de
faltar-nos no ens en falten, ans ben al contrari.
En
definitiva, cal evitar el risc que l’adveniment de la victòria
definitiva que suposa la fugida en massa dels líders de
l’espanyolisme civil, activi una rebaixa de plantejaments, una
veritable baixada de pantalons que ja estem veient que determinats
sectors propugnen. Hem de ser ferms i bastir una República que sigui
un referent a Europa i arreu. I fer-ho sense contemplacions.
*(NOTA: Publicat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 86, Febrer 2019)
*(NOTA: Publicat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 86, Febrer 2019)
