Les perspectives que ofereix la propera cita electoral, amb un President Puigdemont com a candidat de Junts x Catalunya, com a gran triomfador, a anys llum de la resta, ha fet entrar en pànic Espanya i els seus aliats a Catalunya. Tant és així que els partits ètnics espanyols ja fan crides a formar un bloc electoral conjunt per aturar no l'independentisme en general, sinó per aturar, literalment, “per aturar Puigdemont”. Molt significatiu, no? Saben perfectament quin és l'enemic a abatre i qui són els txitxarel·los que fan de decoració inútil.
Per la seva banda, el govern “més progressista de la història” ha activat una operació que intenta neutralitzar el tsunami que s'acosta. Que si indult, que si reforma del codi penal, que si tal i que si qual. Tot per engalipar Esquerra i dividir l'independentisme, fent que aquest partit s'allunyi de qualsevol temptació de pacte amb Puigdemont. Però cal tenir clar que aquesta estratègia és també fruit del terror que Sànchez té a una brutal victòria d'aquell i al seu impacte internacional, en un moment on Espanya depèn de la Unió Europea per rebre centenars de milers euros per fer front al seu desastre econòmic i polític.
Penso que és obvi que ha estat la tasca feta des de Waterloo, així com des de Barcelona, en aquest cas pel President Torra, les que han dinamitat la repressió dirigida des de Madrid i ha ensorrat l'estratègia de Sánchez. Concretament, ha posat l'estat espanyol al caire de l'abisme. Fem-ne un recompte: fugida del Borbó amb la cobertura del govern, crisi institucional entre els poders executiu i judicial, un congrés de diputats convertit en una olla de grills, una economia pel terra, una epidèmia que s'escampa des de Madrid a tot arreu, posant la capital espanyola en el punt de mira no només de la resta de l'Estat, sinó també a escala europea i fins i tot global. Tot, tot això ho hem provocat els catalans, amb els Presidents Puigdemont i Torra al capdavant. Los catalanes hacen cosas, que deia aquell. Per cert, un altre que comença a tenir problemes seriosos arran del cas Kitchen i del seu ministre Fernandez Díaz.
Hem de continuar empenyent, sense pausa. Però sobretot, hem d'aconseguir ser creïbles a escala internacional. Això és bàsic. Estem arribant a un moment clau: aquell on la desesperació d'Espanya respecte els nostres continus triomfs la portarà a oferir-nos qualsevol cosa, fins i tot la més freaky per tal que nosaltres acceptem prémer el fre i deixar la velocitat de creuer cap a la Independència. Si féssim això, Espanya de seguida ho vendria al món com una victòria pròpia consistent en la desactivació de l'independentisme català, a canvi d'un plat de llenties en clau de reforma de l'estat espanyol més o menys profunda (més aviat menys que més). Això faria que els Estats del món que serien partidaris d'un reconeixement internacional de la República de Catalunya, s'ho pensarien dos cops abans de fer-ho, davant el perill de quedar amb el cul enlaire si els polítics catalans opten per acceptar l'oferta espanyola.
Ha de quedar ben clar que això no pot passar. Hem de ser creïbles internacionalment, i que tota la comunitat internacional sàpiga que anirem fins al final. Que cap pacte que no sigui l'assoliment de la Independència i el seu reconeixement per part d'Espanya no serà signat. El estats del món han de veure que pels Catalans i les Catalanes allò que volem i allò que aconseguirem és la Independència i res més que la Independència i la correlativa derrota d'Espanya. No han de tenir cap dubte al respecte. Només d'aquesta manera, la possibilitat d'un reconeixement de la República de Catalunya per membres de la comunitat internacional, és a dir, per estats i organitzacions internacionals, serà més propera, més immediata.
Guanyem-nos la credibilitat internacional que anirem sense dubtes cap a la independència i tindrem un suport sòlid internacional. Però ens l'haurem de guanyar costi el que costi. I si el guanyem tindrem una força que encara ens farà més forts i més units.
I el pànic d'Espanya, encara es multiplicarà.
*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 103, Setembre 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada