Esquerra Republicana guanya el congrés de Junts

Jordi Turull humilia Laura Borràs i imposa a Junts una política autonomista similiar a la d'Esquerra Republicana

per Jordi Galves

5 de juny de 2022

El congrés de Junts dóna un clar guanyador: Esquerra Republicana i la política autonòmica que encarna la formació d’Oriol Junqueras. Més enllà de les proclames patriòtiques i de les bones paraules, ahir va guanyar la línia més conservadora i immobilista de Junts per Catalunya, la que exigeix el retorn al vell autonomisme del tripartit del president Montilla i accepta, com a mal menor, la subordinació indefinida a l’Estat espanyol.

Una humiliació a Laura Borràs

Contra el que esperaven els opinadors més optimistes, el recent acord entre Laura Borràs i Jordi Turull ha saltat pels aires durant aquest Segon Congrés de Junts. De fet, s’ha revelat com un engany que avui aconsegueix neutralitzar políticament els partidaris de la sublevació independentista. L’acord i la concòrdia entre els dos polítics no ha durat gaire. Durant les votacions dels membres de l’executiva d’ahir, aquesta bona persona anomenada Jordi Turull ha obtingut 78 vots més que Laura Borràs, humiliant així la futura presidenta de la formació. Fins i tot l’alcaldessa Anna Erra també ha tret més vots que Borràs. Ha estat un exercici d’intimidació i un advertiment que tothom ha entès a la primera.

La resta de votacions han anat per aquest mateix camí, imposant, de manera maquinal, vot a vot, nom a nom, la voluntat de la maquinària política tradicional que representa Turull. La dels representants de l’autonomisme més ranci, el sector dels polítics professionals procedents de la desapareguda Convergència Democràtica, el sector dels alts funcionaris de la Generalitat i de la Diputació, el sector dels principals alcaldes de Junts.

David Torrents i Ester Vallès, castigats

El congrés que havia de consagrar la unitat entre els dos sectors dels partit ha acabat amb tot el contrari, amb una dura humiliació dels perdedors. S’ha escarnit el grup dels polítics renovadors que reivindiquen l’exercici democràtic del Primer d’octubre i es reivindiquen hereus de la Declaració d’Independència posterior. Dos nous noms, David Torrents, futur secretari d’organització del partit i Ester Vallès no han superat el mínim de vots per entrar a l’executiva perquè venien avalats per Laura Borràs. De manera que, segons darreres informacions, hi acabaran formant part però només per decisió magnànima d’aquesta bona persona que és Jordi Turull. Perquè Jordi Turull havia de demostrar, també en això, la seva força.

Un pinxo anomenat Jordi Sànchez

L’arrogància i la intimidació dels autonomistes conservadors ha estat la nota dominant en el congrés. Començant pel discurs de Jordi Sànchez. Un dirigent que no ha pogut optat a ser reelegit com a secretari general per la forta contestació que desperta. Ha parlat amb ressentiment. I sense ombra de pudor, Sànchez ha menystingut totes les promeses que no ha complert, ha donant lliçons sobre el que han de fer els nous dirigents del partit i s’ha fet, novament, el pinxo en reivindicar l’actual coalició de govern a la Generalitat. Una coalició que el satisfà especialment, al contrari que la majoria de l’opinió pública independentista.

Jordi Sànchez té la intenció és continuar condicionant la política de Junts des de la fundació de la Crida Nacional. Per als qui volien fer veure que no l’entenien, ahir es va manifestar de manera nítida: “No s’ha d’abandonar el treball institucional” i cal que Junts sigui “lleial” a Esquerra Republicana. Dues frases que són dues bufetades a Laura Borràs. Torno a recordar que un destacat i veterà polític ja m’havia advertit, abans de les eleccions autonòmiques de l’any passat, que Jordi Sànchez preferia que guanyés Pere Aragonès que no pas Laura Borràs. Si Esquerra Republicana guanyava a Junts, com finalment va passar, Jordi Sànchez sortia guanyant. Es preservaven els interessos econòmics dels buròcrates, dels apparàtxiks, de la nomenclatura de Junts que ahir van guanyar clarament el congrés de Junts.

Una pèssima notícia per a Junts

Més enllà de les idees polítiques de cadascú: la imposició del sector de Turull sobre el de Borràs és, objectivament, una pèssima notícia per al país.

En primer lloc perquè el votant independentista no vol saber res dels polítics professionals que basen el seu modus vivendi en la perllongació de la situació colonial de Catalunya. Per altra banda, s’ha abusat massa del recurs a la llàstima i al xantatge moral per part dels presos polítics, en especial, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, però també es pot dir això de tots els altres reus.

Cap dels presos polítics anomenats independentistes avui no escapa de la desconfiança d’una part molt important de l’opinió pública. Una opinió pública que, pocs anys abans, havia considerat líders indiscutibles i adorats, pels quals un nombre indeterminat de ciutadans hauria arribat al sacrifici personal. La decepció avui és majúscula, la desconfiança és a flor de pell.

Una presidenta decorativa

Tothom sap que Jordi Turull, també ex pres, no pot ser considerat una personalitat política totalment independent. Ni ha tingut una trajectòria diferent de tots els altres companys de cel·la. El gran problema de Jordi Turull i del grup que capitaneja és aquest. Que no pot presentar-se a les eleccions per ell mateix si no vol obtenir una decepció com la que va enfonsar el PDeCat. Jordi Turull, avui, és un independentista en diferit que necessita de Laura Borràs per obtenir vots. Fins fa quatre dies pretenia governar en solitari Junts per Catalunya, ell i el seu grup, amb una presidenta testimonial, una presidenta decorativa com un gerro de flors, que recollís vots però no tingués cap poder real.

Hi ha un altre motiu, pel qual, la imposició de Turull sobre Laura Borràs és una pèssima notícia. I és que Junts, segons el projecte polític de l’ex pres, no pot oferir res d’interessant a l’elector independentista. Res que no estigui oferint ja, i amb excel·lents resultats electorals, Esquerra Republicana de Catalunya. El no enfrontament amb Espanya, el diàleg, amb taula o sense taula, la fraternitat i la pacificació de la societat, el conservadorisme polític amb lleus notes progressistes, és un territori que ja ocupa un altre partit. Si Junts vol ser una altra Convergència rediviva acabarà en la irrellevància, com a partit satèl·lit d’Esquerra, cada cop més feble electoralment i sense possibilitats de disputar-ne l’hegemonia política.

Una Laura Borràs desprestigiada

La humiliació i la derrota electoral de Laura Borràs en el congrés de Junts perjudica tot el partit, també a Jordi Turull i als responsables d’aquest exercici de bullying. Difícilment podem creure en la unitat independentista si, a sobre, dins de cada partit, la fragmentació interessada és la norma. Si la defensa dels interessos individuals s’imposa als interessos col·lectius. I difícilment podrem creure també en la capacitat política de Laura Borràs si es deixa ensarronar i maltractar d’aquesta manera, a la vista de tothom. Tenint en compte que l’actitud de l’Estat espanyol és terriblement més hostil i despietada.

I que si Borràs decideix sublevar-se contra la tenalla constitucional espanyola haurà d’abordar situacions molt més difícils. Laura Borràs es va mostrar somrient en el congrés de Junts però el seu discurs va semblar poc convincent. La seva capacitat de lideratge efectiu dins de Junts no es correspon amb la seva tirada electoral, realment notable. Una tirada que envegen tots els seus adversaris dins del partit.

El maltractament de la presidenta del Parlament fa augmentar el desencant del votant independentista de Junts, que cada cop es desvincula més i més de la formació. Segons alguns analistes, el sector més sobiranista, el de la base electoral de Junts no ha posat els peus al congrés d’Argelers de la Marenda, desenganyat, pel mutisme i per l’immobilisme continuat del president Carles Puigdemont i del seu equip. També per com s’han gestionat, per part de Laura Borràs, les recents crisis polítiques. La del cas Juvillà i la de la llengua catalana a la nostra escola.

Això no s’aguanta

El congrés de Junts era una excel·lent oportunitat perquè Laura Borràs es mostrés com una dirigent sòlida i electoralment temible. Que retornés al votant independentista l’autoestima i la dignitat, les ganes de lluitar i de dur el país a la independència nacional. I el que ens hem trobat és una Borràs superada pels esdeveniments interns. Una Borràs més dedicada a la pròpia supervivència política que no pas a organitzar cap sublevació contra el poder espanyol.

El panorama és desolador. A Junts continua la lluita interna pel poder i per continuar en l’autonomisme. Autonomisme sense autonomia, però això és igual. I després, els de Junts es barallen amb els d’Esquerra per ocupar el territori que ocupava la vella Convergència. Totes les baralles del món i cap baralla amb Espanya, que és la que convé a la majoria de l’electorat independentista.

Com ha afirmat Sara Sànchez al congrés de Junts ha guanyat la Diba, la Diputació de Barcelona, l’independentisme de les cadires que representa tan bé l’inestimable Ferran Mascarell, un polític sempre partidari d’ell mateix. Ha guanyat la repetició obsessiva, fins a la nàusea, del model autonomista perquè la nostra classe política no té ganes ni imaginació ni talent per presentar res millor que el camí de la decadència.