Ahir vaig veure la pel·lícula Oppenheimer, sobre el "pare de la bomba atòmica". Gran film, amb un munt d'actors coneguts. L'escena, però, que em va agradar més va ser l'entrevista entre el protagonista i el president dels Estats Units de l'època, Harry S. Truman, interpretat magníficament per Gary Oldman. Es va celebrar al Despatx Oval de la Casa Blanca, el 25 d'octubre del 1945. Truman volia conèixer personalment el científic, però la trobada no va anar gaire bé, sobretot quan "Oppie" li va dir que considerava que tenia sang a les seves mans, en referència a la mortaldat que les dues bombes atòmiques van provocar, milers de morts. La rèplica de Truman va ser típica d'un polític, primer li va oferir el mocador que tenia a la butxaca superior de la seva americana per que s'aixogués les mans. Després va afegir que era ell, Truman, qui havia ordenat el llançament dels artefactes nuclears, mentre que Oppie "només" els havia creat. Naturalment, amb això volia dir que el polític no tenia cap problema moral amb la decisió que havia pres, entre d'altres raons, perquè havia salvat milers de vides de soldats americans que haurien caigut en la conquesta de les cinc principals illes japoneses, sobretot tenint en compte el precedent que va suposar la conquesta d'Iwo Jima, on van morir més de 25.000 soldats americans.
Per acabar-ho d'adobar, l'escena conclou quan, en sortir del despatx presidencial, Oppenheimer sent que Truman comenta a un dels seus homes (Dean Atchenson, potser?) que "no vol veure mai més a aquest ploramiques (cry baby)". Brutal.
Un altre detall interessant de la foto superior és el quadre que apareix al fons de la paret. Es tracta ni més ni menys que d'un retrat de José San Martín (1778-1850), el general argentí que va alliberar Argentina, Xile i Perú de l'ocupació espanyola. Un bonic detall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada