En aquests cinc anys, el Consell de la República ha tingut una forta influència política. El paper rellevant en el moviment independentista ha estat, a més, paral·lel al seu desplegament institucional, constituint-se en una institució republicana, amb la legitimitat que emana de la sobirania popular representada al Parlament de Catalunya.
Un exemple d'aquesta influència ha estat l'estratègia del desbordament democràtic detallada al document #PreparemNos així com la internacionalització del conflicte des de l'exili. Fins i tot, ha tingut un paper important en les resolucions de l'ONU sobre l'informe de Detencions Arbitràries o la sentència del TJUE sobre les prejudicials del jutge Llarena sobre les euroordres, amb l'aparició del concepte "grup objectivament identificable", conegut com a GOI.
El Consell de la República ha treballat per fer valdre la unitat del moviment independentista, que va ser exitós durant l'1-O, tant entre les formacions i entitats del país com al seu àmbit intern, és a dir, amb un Govern i una Assemblea de Representants transversal i plural. Per això, és un instrument encara útil i necessari: per la seva vocació d'unitat i de debatre estratègies.
I és rellevant recordar que el Consell no és l'objectiu en si, sinó que és una eina per assolir la independència de la nació. Per això mateix, té tot el sentit del món que continuï existint: fins a assolir plenament la República Catalana, ja decidida pels ciutadans de Catalunya al referèndum de l'1-O del 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada