Ahir vam anar a visitar La Model. Moltes impressions. La primera, només entrar. Impressiona molt. Però encara frapa més entrar a la sala de paqueteria on va tenir lloc l'assassinat cruel d'en Salvador Puig Antic. Fins i tot em va emocionar. Vaig tenir moments d'odi intensos.
La resta dels edificis també fan feredat. Des del panòptic, les cel·les, els patis, les dutxes, etc. tot fa impressió, por, odi. Milers de persones van patir molts anys de presó i fins i tot van ser nombroses les execucions que s'hi realitzaren.
La vista dels patis, també esborrona. I totes les històries que al llarg dels anys, fins al seu tancament, va protagonitzar. En els anys vuitanta, vaig ser al carrer Entença juntament amb en Lluís Maria Xirinacs, en solidaritat amb els presos i amb els patriotes que hi havia tancats. La memòria va tornar a fer-se present.
Llàstima, però, que la informació que proporciona els cartells distribuïts per l'edifici, semblen que només tenen en compte un sol partit, no cal dir quin (oi?), com si només fossin els seus militants el que van ser empresonats i no els de cap altre. I per descomptat, ni un esment al Front Nacional de Catalunya, l'organització independentista que en els anys més durs del franquisme, va tenir-hi dotzenes dels seus membres tancats. La típica i tòpica demagògia espanyolista, que encara avui en dia perviu.
Malgrat això, la visita va pagar la pena. La memòria no es pot perdre mai. I encara menys, aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada