Ho vaig dir l'altre dia a l'espai l'Illa de Robinson d'El Punt Avui TV, el vídeo del qual, no sé per quines raons, no s'ha penjat: el franquisme, Franco, continua ben viu 40 anys després de la seva mort. I vaig posar l'exemple clau:
Quantes vegades vam sentir en la darrera campanya electoral, la del 27S, l'expressió "Quan els tancs entrin per la Diagonal" o les seves derivades més o menys actualitzades?
Doncs això, que el franquisme continua ben viu, tan viu que actua com un element acoquinador de la voluntat democràtica del poble català que el mou a l'autocensura, a la por, al típic i fastigós "I què diran a Madrid?", a convertir aquesta merda de ciutat en el centre del món mundial en l'imaginari col.lectiu d'un poble esclau.
Que no està viu el franquisme? Cony si n'està de viu! I ara, el representa el búnquer espanyolista, que no vol trencar el cordó umbil.lical que l'uneix amb la història dels darrers setanta anys, la de la Cataluña del 39, aquella Catalunya que precisament va començar quan els tancs entraven per la Diagonal.
I tot i així...
I tot i així, vam derrotar aquesta llosa que ens ofegava, aquesta creu que els nostres avis i els nostres pares i fins i tot, en el seu tram finalíssim, la meva generació, els nascuts als 60, vam haver d'arrossegar. Però estem tan donats pel sac, que fins i tot quan guanyem, no ens n'adonem que hem guanyat, és com l'esclau que per molt que lluita per la seva llibertat, quan l'assoleix, no sap què fer-ne, perquè, paradoxalment, el món que coneixia se li ha esvaït. O la del pres que després de trenta o quaranta anys engarjolat, i socialitzat en la vida penitenciària i en la seva quotidianitat, quan surt en llibertat no s'acostuma a una vida sense regles injustes, sense horaris taxatius, a una vida on els altres prenen les decisions per ell i ell només ha d'obeir. I acaba penjant-se, perquè no s'adapta a la vida en llibertat.
El franquisme continua alive and well, i una de les funcions primàries que ha de fer la República Catalana és desfer-se'n. Extirpar aquest tumor que encara resta, d'aquesta malignitat que hem arrossegat des de fa massa temps.
