EL BÚNQUER ESPANYOL A EUROPA

Ara que es pot dir clarament que el fracàs de la diplomàcia espanyola en mobilitzar els suports internacionals contra la Independència de Catalunya ha estat total i absolut, atès que només ha obtingut mers declaracions vagues, diplomàticament ordinàries (algú es pensava que Obama parlaria d'una Espanya feble davant dels morros del Borbonet?), arriba el moment de la pantomima i fer el ridícul més espantós. I per aconseguir-ho, en un atac de desesperació, han recorregut als seus sospitosos habituals. Em refereixo, és clar al Partit Popular Europeu, que ha estat habitualment una eina poderosa d'intervenció dels espanyols en la política europea. Però que, tot sembla indicar, aviat deixarà de ser-ho.

En els darrers dies, s'ha sabut que la muller del portaveu de la Comissió Europea, no és altra que una destacada militant del PP espanyol, la qual cosa demostra de fins a quin punt de desesperació arriben els espanyols a tenir, que fa fins i tot recorren als marits propis per intentar aturar el tsunami català.

Malgrat comptar amb una representació diplomàtica brutal a Brussel.les, composta per 300 membres -enfront els aproximadament 20 de la representació catalana- encapçalada per un ambaixador que no para d'intentar tapar els forats que generem els catalans amb el nostre activisme europeu, penso que no podem deixar de banda, un altre personatge clau que, segons va informar el diari El Punt-Avui ja fa uns quants mesos "s'encarrega d'incterceptar i de tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport" tant del President de la Comissió Europea, com de la resta d'eurocomissaris. 

Martínez Alberola, a segona fila, entre Juncker i Selmayr

Em refereixo a la Subcap de Gabinet del President de la Comissió Europea, Clara Martínez Alberola, valenciana però espanyola, i que és la número 2 de l'staff del President, Jean Claude Juncker, immediatament rere de la seva mà dreta, el maquiavèlic i ambiciós Martin Selmayr. 

Resulta curiós que d'un personatge tan important, membre del cos d'eurofuncionaris, no se'n parli gaire. Potser és perquè assumeixen el rol d'una mena de Sir Humphrey de la sèrie inolvidable Sí, Primer Ministre, que ho volen controlar tot, però sense donar la cara.

En una recerca ràpida, només he trobat un article on la titllen de lampista de Juncker, la qual cosa no deixa de ser una mica preocupant, sobretot si tenim en compte que qui ho va escriure era un periodista de Las Províncias, diari blavero per excel.lència. 

Per cert, durant la seva carrera eurofuncionarial, va arribar a ser la màxima responsable dels afers relacionats amb la Indústria farmacèutica europea... Després va passar a ser col.laboradora estreta de l'anterior President de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, que com tothom sap no era més que un noi dels encàrrecs del PP, per després saltar a l'equip de Juncker.

En definitiva, davant l'expectativa que s'obre en els propers 18 mesos, caldrà estar molt amatents als moviments dels principals actors espanyols a Brussel.les, tant a nivell del Parlament, com de la Delegació a Brussel.les i també en els budells de la Comissió. No s'hi valdrà a badar.