Certament, una servidora, és favorable a fer ja a hores d’ara el pas definitiu i trencar la submissió amb Espanya que ens ofega i no ens permet fer front a la crisi econòmica que ens ataca sense pietat. Però és clar, una servidora no compta amb els escons necessaris per fer-ho possible. Encara. De manera que hem de treballar amb el que tenim, que tanmateix és molt, i ens permet pensar que l’objectiu darrer és assolible a mig i fins i tot a curt termini.
Avui Catalunya serà un clam per la Sobirania. I malgrat els eqüestres de torn, que intentaran, com sempre han fet, treballar de quintacolumnistes, aquest crit de Llibertat ressonarà arreu del món, a través de la xarxa i de tots els mèdia globals. A major desesperació dels espanyols, que ja no saben què fer per aturar-nos. Entre altres raons perquè el que voldrien fer, no poden. I això els corseca. Se’ls emporten els dimonis. I els puja la tensió a nivells més que perillosos.
Avui gaudirem en la pròpia pell de saber-nos ser amos del nostre futur. Moltes generacions ens estaran mirant i dient gaudiu del moment, però no ens falleu. Ara s´ha d’arribar fins al final. I un cop hi arribem, tocarà el més difícil. Consolidar l’estat català, defensar-lo i promoure el seu creixement, paral.lel al d’una societat catalana lliure, desacomplexada, culta i compromesa.
Avui és un gran dia i ningú ni cap cosa es mereix que ens distregui d’aquest moment. Cridem Llibertat, com tants pobles germans ho han cridat abans, i se n´han ensortit. I ara són lliures i orgullosos i lluiten per un futur millor sense pidolar-ho a ningú de fora.
Avui guanyem. I més que ens falta encara. Però també ho farem. No en tingueu cap dubte.
Cridem Llibertat i no pensem en res més que en la Victòria. La resta, no importa.
(NOTA: Post penjat al DGS, 23.01.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada