DECLARACIÓ DE SOBIRANIA. DUES NOTES

El tema de la Declaració de Sobirania s'està convertint en un xou mediàtic que comença a fer vergonya aliena. No vull assenyalar amb el dit qui està fent el ridícul. No és el moment. Ara és el moment d'arribar a un acord per tal que es pugui tirar endavant tot el projecte.

Però compte amb la frase nostrada: Que la prudència no ens faci traïdors!

Ja va passar en els anys setanta, i si m'apureu, també en els anys trenta! No pot tornar a passar. Cal tenir molt clar que no es pot fer ni un pas enrere respecte la reivindicació de l'11 de setembre: dret a decidir i un nou estat a Europa. Més clar, l'aigua. Aquestes són les línies vermelles -passa, però, que ningú es creu això de les línies vermelles, o com els adolescents, establir una línia vermella no és més que una crida a traspassar-la, pel simple gust de la transgressió i la necessitat de la reafirmació.

Si tenim assegurats aquests dos punts, endavant! I quants més serem més riurem. Però de cap de les maneres s'acceptaran rebaixes. I si hi ha qui volen unir-se amb els espanyols, és el seu problema -i gros- i no el nostre.

Dit això, modestament, vull fer la meva contribució al debat, per si és d'alguna utilitat. Concretament, dues contribucions.

La primera és una obvietat, però cal recordar-la. La Declaració de Sobirania del Poble Català ha de tenir una versió en llengua anglesa des del primer moment. Vull dir, que al mateix moment que s'aprova la catalana, s'ha d'incorporar un annex on figuri la versió en anglès, degudament traduïda, per tal de distribuir-la arreu del món des del primer moment.

La segona contribució fa referència al fet que en el text declaratiu hi hauria de sortir que Catalunya vol esdevenir un peace-loving state, és a dir, un estat amant de la pau. La raó estratègica d'aquesta proposta és que aquesta expressió és la que figura en l'article 4.1 de la Carta de les Nacions Unides i que fa referència a la pertanyença a aquesta organització internacional. Dit amb altres paraules, els estats que en volen ser membres, s'han de presentar com a peace-loving states -cosa que hauria de suposar l'expulsió d'Espanya, by the way.

Proposo, doncs, que s'incorpori en un lloc destacat aquesta menció, que entre d'altres virtuts, ens porta a l'escenari mundial, més enllà de l'estrictament àmbit d'Europa i de la Unió Europea, per apuntar a l'escenari mundial o global.

Ep, són dues propostes.