ELS HOOLIGANS DEL DURAN

O com el procés d'ensorrament de la federació comença a fer via

Estem assistint a l'ensorrament paral.lel de les dues forces polítiques que han monopolitzat el poder a la CAC els darrers trenta anys. Em refereixo, és clar, al PSC i a CiU. Sobre el PSC no cal dir res, perquè quant abans desapareguin, millor.

Centrem-nos, doncs, en el cas de CiU. El llast d'en Duran i Lleida pesa cada cop més, i ja es pot dir ben alt i ben fort que mantenir aquest individu dins de la federació és un acte de suicidi polític, com avui es constata arran del Baròmetre del CEO.

Fins ara, és cert, que UDC no ha gosat mai separar-se de CDC, perquè li ha donat una sobrerepresentació política extraordinària. Segurament UDC deu ser el partit que té una ràtio de militància:càrrec públic més baixa de tots els partits, de manera que la lleialtat dels militants està molt laboralment condicionada.

Ara, Duran, després de fer tot el possible per enfonsar en Mas, s'està desmelenant -perdoneu per l'acudit fàcil- i ja fins i tot insinua que vol assumir el càrrec de presidenciable, si l'altre no continua. En una paraula, l'està matant políticament.

Però si hi ha una cosa dura en la política catalana, aquesta és Convergència Democràtica de Catalunya. Potser aquesta és l'herència més definitiva del seu fundador, Jordi Pujol. I CDC, els seus homes i dones de base, no estan per punyetes. N'estan fins al capdamunt d'en Duran, el voldrien mort i enterrat.

En Duran això ho sap, i per això, davant l'eventualitat d'un trencament amb CDC, i després d'haver-se desfet del sector sobiranista, i haver aconseguit que en Vila d'Abadal marxés del partit, ara comença a preparar un escenari post-CiU.

En aquest sentit, l'ingrés de gent procedent de la plataforma Sentit Comú, autèntics hooligans del duranisme, només es pot interpretar com un pas cap a reforçament de l'espanyolisme i un allunyament definitiu de qualsevol veleïtat favorable a la Independència.

Fins i tot diria que en Duran s'està treballant el lideratge del futur Bloc del No, en el cas d'una consulta per la Independència. Un bloc que comptaria, naturalment amb la col.laboració entusiasta de La Vanguardia i amb El Periódico de Catalunya, el braç mediàtic del CNI a casa nostra.

Això suposaria el desmantellament total de CiU, que caldria repensar-se de nou. CDC, internament potser tindria també fuites, sobretot del sector negocis, però s'obriria  un nou escenari on destacats líders independentistes podrien jugar un paper referent en una formació compromesa amb la construcció d'un estat propi, membre de la Unió Europea, i que trenqués definitivament amb el llast espanyol.