A QUI BENEFICIA?

Un dels misteris de la Catalunya esportiva sotmesa a les estructures estatals espanyoles és perquè no hi ha més de dos equips del Principat a la Primera Divisió espanyola. Realment és un tema de poca entitat, perquè a mi m'interessa més aviat poc aquesta Lliga espanyola. Jo el que realment vull és una Lliga catalana, que faci del futbol no un esport hipersuperprofessionalitzat, si no una activitat que vertebri socialment i nacional el país.

Tot i això, és pertinent intentar contestar el dubte inicial. Una primera resposta seria que és la força del Barça el que xucla totes les energies i impossibilita la consolidació d'un tercer equip català. La identificació entre el Barça i Catalunya, doncs, inhibeix que es consolidi una tercera opció, atès que hi ha una divisió perfecte entre els seguidors catalanistes (Barça) i els seguidors espanyolistes (els pericos). Tanmateix, aquesta no és una explicació que em satisfà.

Hi ha una segona explicació que penso que paga la pena de pensar-hi. I que comença per la pregunta clàssica: Cui prodest? A qui beneficia aquest escenari de només dos equips del Principat a la Primera Divisió? 

La resposta és ben evident: l'equip que en surt més beneficiat és el petit dels dos, que en aquest cas és, òbviament, l'Espanyol. 

I és que l'Espanyol és una entitat que ja des del seu naixement ha viscut a rebuf del Barça. Necessita del Barça per a viure, i és que la seva missió històrica és intentar fer-li el més mal possible, cosa que no aconsegueix gaire bé mai, tret de les hòsties que reben els jugadors culers en qualsevol matx, sigui quin sigui, entre els dos equips. De fet, és una evidència que l'Espanyol viu de l'ombra que projecta el Barça. És una estratègia que han exportat a Madrid darrerament. Els merengues han après dels periquitos com sobreviure mediàticament del Barça, sobretot des del 2008, quan el Barça va esdevenir i continua sent, el millor equip del món. Els merengues, per aconseguir aire, es van inventar allò de El Clásico, per tal d'equiparar-se al Barça. I naturalment els peridistes esportius catalanets, hi van caure de quatre potes, de tan tanoques que són. Amb les excepcions corresponents.

Doncs bé, aquest intent d'anar a la par amb el Barça, de referenciar-se a ell, és una estratègia que sempre ha utilitzat l'Espanyol. Sobretot quan el Barça va passar de ser un equip local, a esdevenir progressivament un actor global en el panorama esportiu, mentre que l'Espanyol no progressà en la mateixa mesura.

És en aquest context, que considero que l'Espanyol és el més perjudicat si un tercer equip del Principat pugés a la Primera Divisió -discussió imbècil que s'acabarà, repeteixo, quan deixem de participar-hi, en aquesta divisió, que serà aviat. Dit clar i català, un tercer equip significaria un desastre social, econòmic i mediàtic per a l'Espanyol, per la qual cosa és ben lògic que faci mans i mànigues per evitar-ho.

Sobretot destaco el vessant mediàtic. D'ençà de la creació de TV3, l'Espanyol ha assolit una sobredimensió mediàtica que no li correspon de cap de les maneres. Després del Barça, sempre hi ha d`haver la notícia corresponent de l'Espanyol, per tal de complir la quota. Això li dóna una visibilitat mediàtica molt alta, i fins i tot atia els intents d'equiparar les dues entitats, com sempre han volgut fer els dirigents pericos buscant el cos a cos amb els culers.

Tanmateix, aquesta visibilitat mediàtica se'n va en orris si un tercer equip del Principat puja a Primera. Llavors, TV3, com ja va passar quan ho féu el Lleida, ha d'informar dels tres, i atès que el Barça sempre genera notícies pels seus èxits esportius sistemàtics, qui en surt perjudicat és naturalment l'Espanyol. La seva pèrdua de visibilitat mediàtica, té efectes econòmics immediats, i aquests comporten de retruc una pèrdua social, atès que el nombre de socis disminuiria de forma dramàtica.

És per això que l'Espanyol no l'interessa que cap altre equip del Principat pugi a la Primera divisió. I actua en conseqüència.

Això em porta a una segona reflexió. Que és la sobrepresència de pericos en els àmbits federatius i mediàtics. Jo em jugo un pèsol que hi ha una estratègia perica d'infiltració en les estructures federatives (sobretot a la FCF i a la RFEF) i en les mediàtiques, sobretot a TV3. I en aquest cas no em refereixo a la pobra Imma Casares, que fa no sé quants anys que fa la crònica perica i que a mesura que passen té cada cop més cara de rap, entre d'altres raons perquè ha de ser desesperant passar-los fent cròniques  d'un equip que mai no guanya res, i que a hores d'ara ha deixat de ser una entitat social per passar a ser una societat anònima en mans d'unes poques persones.

Aquesta infiltració els està donant molt bons resultats, si els mesurem en funció d'impedir que aquest statu quo de la Primera no es modifiqui.

Per cert, no us ha resultat estranya l'actitud d'un dels principals jugadors del Girona en els darrers partits? Em pregunto a què treu cap. Potser aviat ho sabrem.