A hores d’ara es pot ben bé dir que Europa, o si voleu, la Unió Europea està tipa, ben tipa, d’Espanya. La gota que ha vessat el got han estat les informacions relatives a la corrupció que apunta ben bé a la cúpula del PP i del propi govern espanyol, començant pel seu President, Mariano Rajoy. Unes informacions que també impliquen el seu predecesor, José Maria Aznar. I a dotzenes dels seus dirigents. Tot plegat un escàndol tant pel fons com per les formes.
Pel que fa al fons, denota una baixíssima cultura democrática, atès que per molt menys del que se sap fins ara de les trames Gürtel o Bárcenas, molts Presidents, Caps de Govern i ministres de diferents governs europeus han dimitit de forma immediata. Però a l’estat espanyol, això no passa. I és que la cultura política del franquisme encara pesa com una llosa, malgrat totes les històries de la Transició i totes les visions ensucrades, tipus Cuéntame… Impunitat i corrupció són dues de les empremtes que han quedat més arrelades en la cultura política espanyola.
Però també en la forma. I aqui, la referència a les formes maldestres, la fatxenderia, és el que crida més l’atenció. Que en plena era digital, un corrupte continuï apuntant les anotacions amb boli, en una llibreteta, sense cap mena d’encriptació o codi resulta realment patètic. I és el que ha sobtat més als analistes internacionals. S’ha de ser molt cutre, molt, per actuar d’aquesta manera. Però no és pas casual, no senyor. És obvi que aquesta manca de cultura de la seguretat, deriva d’una sensació clara d’impunitat i de fatxenderia, d’algú que pressuoposa que ningú no li tocarà ni un pèl de la roba. Caríssima , per cert. Of course.
Catalunya, els catalans i les catalanes, que volem un país lliure, desvnculat d’aquest patetisme espanyol, hem d’aprofitar-nos d’aquesta situació. Cal marcar un perfil propi, com ja estem fent així que podem.
No suggereixo que a Catalunya no hi ha corruptes. Ni pressuposo que en una Catalunya independent no n’hi haurà. Evidentment que existiran episodis de corrupció. Perquè la corrupció està asociada al poder. Per definició, allà on hi ha poder, pot aparèixer la corrupció. I si no hi ha corrupció, és ben probablement perquè no hi ha poder.
Però la independència ens obre la porta a construir unes estructures d’estat que siguin molt menys tolerants amb la corrupció, precisament perquè ens volem allunyar tant com sigui possibke de l’estigma espanyol.
Cal posar-nos-hi i reeixir en aquest repte.
*(NOTA: Post penjat al DGS, 24.07.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada