L'ART DE LA MANIPULACIÓ MEDIÀTICA*

Ja he escrit en aquest bloc, diversos articles alertant sobre el Front Mediàtic en el procés de la Transició Nacional. Els esdeveniments recents m’obliguen a tornar sobre el tema, perquè sembla que les meves reflexions no anaven pas tan desencertades. A hores d’ara, a ningú no se li escapa que l’acord entre quatre formacions polítiques respecte la data i la pregunta del referèndum d’autodeterminació -parlem clar- ha revolucionat l’escenari polític no només a Catalunya, sinó a Madrid “i rodalies”, i fins i tot, ha tingut un impacte politicomediàtic a nivell internacional. Ha estat, doncs, una gran fita política que semblava impossible d’assolir fa tan sols uns dies, que el nivell de barrabassades que se sentien era cada cop d’un calibre més gros.

La resposta espanyola, inicial, com sempre, va ser la perplexitat. Realment, aquesta gent es pensa que aquí estem jugant, i no els cap al cap que anem de debò, que anem a per totes. Com també sol passar, després de superar l’estat catatònic, li segueix un seguit d’amenaces, fatxenderies, insults, calúmnies de tot tipus d’abast. A aquestes alçades ja tenim la pell dura, de manera que ens afecta ben poc tots aquests penjaments. Oimés quan veiem com, de forma regular, els intents de la diplomàcia espanyola per mobilitzar els seus socis en el Catalan bashing, que diríem, és a dir, en malparlar del procés de transició, està fracassant rotundament, fins i tot en aquells estats que semblaven més amics de Madrid, com poden ser França i Alemanya.

Així les coses, el recurs que mai falla és el dels mitjans de comunicació locals, és a dir, espanyols, que no han dubtat en formar l’avantguarda de l’atac. I més concretament encara, en l’escenari pròpiament català, sembla clar que El Periodico de Catalunya i La Vanguardia van a per totes.

Això es dedueix, si més no de les dues enquestes que sengles diaris han publicat en els darrers dies. La reacció d’aquests mitjans deixa entreveure una profunda irritació amb el redactat de la pregunta referendària, atès que els obliga a fer jocs de mans per trobar un titular que respongui a les seves expectatives que, naturalment, se centren en la derrota de l’opció independentista. Si més no en el moment actual. Qui sap si, depenent de l’evolució en els propers mesos, es passen a aquest mateix bàndol, si perceben que és el que guanyarà, com així esperem que passi.

L’enquesta de La Vanguardia, de forma descarada, arriba a la manipulació de posar en un mateix sac, els que votaran NO amb els que votaran SI-NO, com si fossin exactament el mateix, quan de fet és com si fossin peres i pomes. Fer aquesta manipulació grollera només té una explicació. I ja aviso que és l’explicació bona.

Quan aquests diaris es trenquen el cap per parir titulars anti-independentistes, encara que siguin els més inversemblants possibles, no estan pensant, naturalment en el 9 de novembre. A ells el 9 de novembre els la bufa quatre vegades. No, ells estan pensant en el terme immediat, que en el món de la informació, vol dir el mateix dia que surt, que es publica la notícia, i a tot estirar el dia següent, i excepcionalment, en la setmana, en els set dies posteriors a la seva difusió.

Amb això vull dir, naturalment, que es busca condicionar el debat ara, conduir-lo, marcar-li l’agenda, el seu desenvolupament i forçar els partits i a l’opinió pública a moure’s seguint la seva música. No el 9 de novembre, no. Ara, en el moment mateix que apareix la notícia, per veure si salt la llebre, i poden aconseguir controlar el procés.

Hi ha, doncs, una lluita aferrissada per saber qui porta el lideratge en el procés: si el president, si el Parlament, si els partits polítics, si la ciutadania i la societat civil, si els mitjans de comunicació d’aquí i d’allà, o si ho fan els serveis d’informació i d’intoxicació.

Naturalment, des de la nostra perspectiva, qui ho ha de fer és el President, un cop aquest s’ha decantat públicament pel SI-SI. Un President que ha de notar l’alè de la societat civil, al seu clatell, perque tingui clar que no se li permetrà ni un pas enrere en el que s’ha aconseguit al llarg dels darrers mesos.

Però els mitjans de l’odi no ho veuen, òbviament, de la mateixa manera. S’han posat entre cella i cella que cal neutralitzar el procés. I si és possible, volen evitar arribar a la votació. De manera que posem-nos còmodes, respirem fondo i prenguem totes les til.les necessàries, que això només ha fet que començar. Però si mantenim la calma i la compostura, tenim les de guanyar. No una, sinó cinquanta mil vegades.

Bones festes i feliç any nou 2014.

*(NOTA: Post penjat al DGS, el 25.12.2014)