PERILL A LA TRANSICIÓ NACIONAL*

Amb tota la modèstia del món, he volgut adaptar el títol d’un recull de textos d’un dels màrtirs del poble català, Joan Peiró, màrtir que mai no serà ni beatificat, ni canonitzat, ni ganes, a l'inrevés, ben orgullós de no ser-ho, a aquest article al Nació Digital, emmotllant-lo a les condicions actuals. Bé, segur que potser no encaixa de forma exacta, però penso que hi té una certa relació.

Peiró, naturalment, quan va editar el seu recull, Perill a la Reraguarda, alertava de les accions dels incontrolats que van assassinar, robar, abusar, destruir, en els primers dies de la derrota feixista al juliol del 36. Aquestes accions van fer que molts sectors socials s’allunyessin del suport a la revolució que es començava a endegar llavors, i feren un gran favor als serveis de propaganda feixista que difongueren una imatge de radicalisme i vandalisme arreu del món, i particularment a l’Europa democràtica i als Estats Units, que al capdavall va ser clau per implementar la política de no-intervenció, que va ser una de les causes de la derrota final.

Si, salvant totes les diferències, ens fixem en el moment actual, una servidora afirma que ens trobem, sobretot en les darreres setmanes, en una situació de Perill a la Transició Nacional. Un perill que per una banda prové de les batalletes ridícules i esgotadores de la política politiquera a la que ens tenen acostumats els partits polítics, centrant-nos en aquest cas, en el tema de la pregunta referendària.

Però hi ha una altra banda que és la que m’interessa subratllar en aquest article. Em refereixo a la mediàtica. I per concretar-ho encara més, en TV3. Ho diré molt clar: seguir les tertúlies matinals de TV3 és cada cop més indignant, més descoratjador, més depriment i perquè no dir-ho, més derrotista i pusil·lànime. Ja he denunciat en altres articles el contrasentit que té que mentre en la societat catalana el suport a la celebració a la consulta és al voltant del 80%, a la televisió que es diu “la nostra” sistemàticament, els tertulians del matí, sobretot, que defensin aquesta mateixa postura sovint no arriben ni al 40%. Això fa que els contraris a la consulta obtenen una sobrepresència mediàtica en la televisió que suposadament més hauria de reproduir el pensament general de la societat catalana. Al·lucinant. Només m’ha faltat escoltar aquella mena de monja alférez que respon al nom de Milagros, que ja té conya, dient que la consulta s’ha de fer sobre la reforma de la Constitució. I la molt progre s’ha quedat tan tranquil·la. Suposo que el fet que dos milions de catalans es van mobilitzar fa uns mesos, per ella no té cap mena d’importància, o potser sí, ja que segur que pensa que vam sortir per demanar la reforma de la constitució. Quins deixonses!

I la Milagritos serà conya en comparació amb el que passarà el proper mes de gener. Quan al programa del matí de TV3, l'actual presentadora que hi ha ara serà substituïda per la Lídia Heredia, aquella que només l’interessa “allò-que-realment-li-preocupa-a-la-gent” i que naturalment no té res a veure amb la consulta, ni amb la Transició Nacional.

Ja ho deia en Peiró, Perill a la Reraguarda. Hem de vigilar que no ens agafin amb els pixats al ventre…

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 09.12.2013)