En un post recent, he fet una crítica política, no acadèmica, a l’informe núm. 4 que el Consell Assessor per a la Transició Nacional ha fet públic darrerament. Recordo que és el que estudia la internacionalització del procés de transició i de l’establiment d’un estat català independent. És a dir, com explicar aquests dos processos als grans actors polítics, mediàtics, etc. internacionals, per tal que els recolzin i que ens ajudin en el reconeixement de la nova República de Catalunya com a estat, per part de la comunitat internacional, és a dir, de la resta d’estats, i en el seu accés a totes les organitzacions internacionals, tals com la ONU, la UE, l’OMC, el FMI, el BM, l’OTAN, el Consell d’Europa, l'OSCE, etc.
En aquest post, però vull tractar algun tema que vaig deixar verge en l’anteriorment esmentat. Concretament, en l’informe hi veig un detall que acostuma a ser recurrent en moltes anàlisis que des de Catalunya estant es fan d’Espanya. I sobretot d’una Espanya sense Catalunya, com si això no tingués cap rellevància en el seu pes econòmic a nivell mundial. Em refereixo, és clar, al seu sobredimensionament. Vull dir que se li dóna més rellevància de la que realment té. He de recordar que el Regne de Espanya no forma part del nucli de grans potències mundials. No només no té un lloc permanent al Consell de Seguretat de l’ONU, ni tampoc forma part del G8, és que ni tan sols és un membre del G20, on sí que hi són països com Mèxic o Argentina.
Naturalment aquest sobredimensionament del pes espanyol al món, és un fenomen exclusivament català, producte de dècades dècades de colonització mediàtica. Fins i tot penso que els mitjans madrilenys, com a mínim alguns d’ells, són molt més conscients de la realitat, encara que, per descomptat, l’intentin maquillar amb les seves fatxenderies habituals.
Naturalment aquest sobredimensionament del pes espanyol al món, és un fenomen exclusivament català, producte de dècades dècades de colonització mediàtica. Fins i tot penso que els mitjans madrilenys, com a mínim alguns d’ells, són molt més conscients de la realitat, encara que, per descomptat, l’intentin maquillar amb les seves fatxenderies habituals.
En l’informe 4, s’alerta de tres fonts d’inestabilitat que pot suposar el procés català d’autodeterminació. En totes tres hi és ben present aquest sobredimensionament espanyol.
El primer és el de la suposada exclusió de Catalunya de la UE, s’entén com a conseqüència del veto espanyol al seu ingrés, un cop assolida la independència. Aquest és un tema que ja avorreix. En la seva situació actual, amb un bilió d’euros de deute, el Regne d’Espanya, ja ho he dit moltes vegades, no té cap mena de capacitat de vetar res de res. Encara dic més, Espanya votarà entusiàsticament, o si més no, per necessitat, l’ingrés de Catalunya a la UE. I això tenint present que Catalunya no estarà fora de la UE, ni tan sols una mil.lèssima de segon, perquè és del tot inconcebible que la UE expulsi 7,5 milions de ciutadans europeus, quan fa mans i mànigues per aconseguir la integració de tots els europeus. I més en el cas català que es tracta d’un aportador net d’euros. Seria com disparar-se al seu propi peu, o com es diu ara, fer-se un Froilan.
La segona font d’inestabilitat que identifica l’informe seria la provocada pel propi govern espanyol que crearia per entendre’ns, mal rotllo. Bé, en aquest cas, això ja és més improbable que que el catalanòfob del Rouco Varela arribi a Papa de Roma. Espanya no té ni audàcia per esdevenir un bad boy a escala internacional, com en el seu moment va passar amb Sèrbia, fins que va provar el xarop de bastó, o el cas de Líbia o Síria. A més qui seria el seu primo de Zumosol? Xina? Rússia? França? No home no. Cap d’aquests tres estats consideren Espanya realment un aliat valuós com per mullar-se per ell. Què faria, aliar-se amb Al-Qaeda? No, per favor, acudits dolents no.
La darrera és la intensificació de la inestabilitat econòmica i política d’Espanya, sobretot si aquesta es nega a negociar. Aquí s’entén que això passarà ara el 2014. Aquest és el factor més probable, sobretot si la brunete mediàtica i els aznaristes van a per totes. De totes maneres ja hem vist com els espanyols s’han empassat la Doctrina Parot i els membres d’ETA afectats han començat a sortir de la presó. Això és un element indicatiu que, com molt bé diu l’informe, la pròpia Unió Europea ha d’implicar-se en apaivagar les enrabiades infantils dels espanyols, i deixar de banda aquesta actitud irresponsable de dir que el que passa ara és un afer intern espanyol. És un afer europeu, i la UE ha de fer complir al Regne d’Espanya els principis establerts en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, o si no que afronti les conseqüències, tot i que ben probablement no serà necessari.
En definitiva, un cop els catalans decidim per una majoria abassagadora la nostra Independència, a través de procediments pacífics i democràtics, no hi haurà Espanya que ens deturi. Ben al contrari, voldrà que l’ajudem, d’igual a igual, a sortir del forat on es trobarà.
La darrera és la intensificació de la inestabilitat econòmica i política d’Espanya, sobretot si aquesta es nega a negociar. Aquí s’entén que això passarà ara el 2014. Aquest és el factor més probable, sobretot si la brunete mediàtica i els aznaristes van a per totes. De totes maneres ja hem vist com els espanyols s’han empassat la Doctrina Parot i els membres d’ETA afectats han començat a sortir de la presó. Això és un element indicatiu que, com molt bé diu l’informe, la pròpia Unió Europea ha d’implicar-se en apaivagar les enrabiades infantils dels espanyols, i deixar de banda aquesta actitud irresponsable de dir que el que passa ara és un afer intern espanyol. És un afer europeu, i la UE ha de fer complir al Regne d’Espanya els principis establerts en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea, o si no que afronti les conseqüències, tot i que ben probablement no serà necessari.
En definitiva, un cop els catalans decidim per una majoria abassagadora la nostra Independència, a través de procediments pacífics i democràtics, no hi haurà Espanya que ens deturi. Ben al contrari, voldrà que l’ajudem, d’igual a igual, a sortir del forat on es trobarà.
Bon i Lliure Any 2014!
*(NOTA: Post penjat al DGS, 01.01.2014)
*(NOTA: Post penjat al DGS, 01.01.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada