LA XARLOTADA DE LA REPÚBLICA POPULAR DEL DONETSK

La proclamació, ara fa uns dies, de la República Popular del Donetsk, és una veritable xarlotada. Dient-ho de manera directa, és un pas més en la política de sudetització que està emprenent el màxim dirigent rus, Vladimir Putin, en la seva política de crear un bloc euroasiàtic, on Rússia esdevindria la frontissa clau, i on els Estats Units quedarien marginats a la perifèria. Punt.

Anem a pams. Per sudetització em refereixo a la política de fer servir les minories russòfones o russòfiles com a actius polítics per influir en els estats veïns, d'una manera semblant a la que Hitler va emprar a l'Europa Central en els anys 30. Aquesta política ha tingut un èxit momentani, ja veurem quant dura, a Crimea. I ara mateix també a l'est d'Ucraïna, on s'ha constituït la frikada aquesta de la República Popular del Donetsk, de la qual en parlaré amb més detall més avall. 

Però les ànsies d'expansió no s'acaben aquí. Transnístria, els països bàltics i les repúbliques ex-soviètiques de l'Àsia Central, són els altres objectius que té fixat Moscou. Com es pot veure, reconstruir l'antiga Unió Soviètica,  Països com Polònia, Finlàndia, Geòrgia, Moldàvia, fins i tot Noruega, veuen aquesta política amb molta preocupació. Àdhuc el govern canadenc, arran dels darrers esdeveniments, ha ordenat un replantejament de la seva defensa a la zona de l'Àrtic. 

Euràsia

Fer d'Euràsia el centre del món, és una doctrina geopolítica que ja té uns quants anys. Però ara, amb Putin, torna a una nova joventut. Bàsicament Euràsia pressuposa que Àsia i Europa formen el centre del món, atès que és la principal massa terrestre del Planeta, on hom es pot desplaçar des de l'Atlàntic i el Mediterrani fins al Pacífic i a l'Índic, o viceversa, de forma ininterrompuda. Això implica un revitalització de la lògica terrestre, en detriment de les lògiques navals, que són les que en els darrers segles han predominat, tant sota l'Imperi Britànic, com en els plantejaments atlantistes del segle XX, com les tesis del Pacífic com a nou centre del món.

Els més beneficiats del plantejament euroasiàtic serien aquelles potències que ocupen llocs claus en aquesta massa terrestre. Per una banda, naturalment, Rússia, que exerceix de pont entre Europa i Àsia. Per altra banda, Alemanya, que podem dir que exerceix de potència regional europea, l'Iran, que ho fa de l'Asia occidental, i en una situació de competència permanent, l'Índia, i, naturalment, la Xina.

Els més perjudicat, no cal dir-ho, d'aquest plantejament, són els Estats Units, que queden com un element marginat o perifèric, com un intrús que ha de ser foragitat en els seus intents de crear bases a l'interior d'aquest espai. Però també ho són, el Regne Unit, el Japó, Indonèsia, Filipines, Oceania, Amèrica Llatina. Pel que fa a l'Àfrica, no deixa de ser considerat un element secundari, fàcilment (en teoria) controlable o explotable.

La República Popular del Donetsk

En aquest esquema, Ucraïna ocupa un lloc estratègic. És una terra de pas per a les relacions econòmiques i de tot tipus entre Rússia i el seu soci preferent, Alemanya. No debades, ha estat al llarg del segle XX, un dels territoris que més ha patit les guerres i les desgràcies que s'hi esdevingueren. Per això el seu control és estratègic. 

Tanmateix, la Ucraïna actual, estat independent des del 1991, es troba dividit entre l'Oest més pro-europeu i l'est més pro-rus. I Putin ha aprofitat aquesta divisió per intentar decantar el conjunt del país cap a la seva àrea d'influència -de la mateixa manera que Occident ha intentat fer el mateix en benefici propi, òbviament, 

A banda de Crimea, la zona més russòfila d'Ucraïna és la que forma part del Donbass, que té uns estrets lligams econòmics i culturals amb el sudoest de Rússia, concretament amb la regió de Rostov. Les províncies ucraïneses més vinculades són Donetsk, Dnipropetrovsk i Luhansk. Totes elles comparteixen un passat d'explotació minera, que ha deixat una forta impremta identitària, en contraposició a altres provínicies més de component rural d'Ucraïna. Una activitat econòmica, la minera, no cal dir-ho, actualment en franca decadència i que ha impactat molt negativament en el nivell de vida dels seus habitants.

Amb la transició cap a l'economia de mercat, aquesta zona ha viscut l'auge dels oligarques i les màfies, fins i tot de manera més intensa que a la resta d'Ucraïna. Com a botó de mostra, l'auge d'equips de futbol, que com és sabut, amaguen sovint fortunes de dubtós origen, que en pocs anys han passat de ser uns desconeguts a figurar, sorprenentment, en l'èlit del futbol europeu. Rere aquesta realitat, màfies compostes per centenars d'homes que controlen la vida local, regional, i que tenen interessos amb altres grups igualment mafiosos de Rússia, d'Europa, d'Israel i fins i tot dels Estats Units.

Per acabar-ho d'adobar, la presència, que pot semblar folklòrica, però no ho és de cap de les maneres, de cossacs del Don i fins i tot de membres txètniks serbis, no fan més que confirmar la mà de Moscou al darrere de tot plegat.

És per tot plegat, bastant al.lucinant, tot i que ja comença a ser repetitiu que des de posicions d'esquerra es defensi aquest invent de República Popular, que no deixa de ser una instància mafiosa, artificialment promoguda per un país veí i que més enllà de la demagògia populista no pot ser considerada més que una veritable xarlotada. Tot i que també pot arribar a esdevenir una tragèdia.