A risc de repetir-me més que l'all, he de dir que no m'agraden aquestes festes. Ni menys encara les processons i tot el que penja d'elles. Aquests dies sóc més graccus que mai. Però, el que he al.lucinat més és amb les mostres de populisme catòlicolingüístic d'un determinat batlle baixllobregatí. Un populisme tronat que arriba a prometre més processons si hi ha independència. Us ho juro que mai dels mais se m'havia passat pel cap que la Independència de Catalunya seria instrumental per aconseguir més processons. O a l'inrevès que la promesa de més processons ens portaria la Independència. Posats a fer, com diu un bon amic, perquè el senyor batlle no hi convida La Legión? Si ets populista i aspires al sorpasso, doncs, no et quedis curt, i juga fort, si no faràs el ridícul. Amb dos collons, nen.
Veure per creure, de les imatges televisives religioses en blanc i negre dels darrers anys del franquisme, a una Catalunya independent, plena de processons i amb cooficialitat lingüística. Aquesta serà, resumidament, la meva trajectòria vital. Bé si això és per a bé, m'hi acomodo... però no espereu que m'entusiasmi, més aviat el problema serà meu per aguantar-me la vomitera permanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada