dimarts, 3 de juny del 2014

CATALUNYA S'HA CARREGAT EL BORBÓ

L'abdicació covarda del Borbó és una demostració de la força de Catalunya. De la Catalunya que lluita per la seva lliberta, la seva Independència, i la seva República. La República Catalana, per suposat.

Sense la fermesa del Poble Catalå, i sense la determinació d'arribar fins al final, del President Mas, el Borbó no hauria pres la decisió que ha pres. 

La seva abdicació és una demostració fefaent de la desesperació per on naveguen els espanyols, que veuen Catalunya perduda, i volen canviar alguna cosa, perquè res canviï de debò.

Però no ho aconseguiran. Fins i tot els voltors han tornat a aparèixer a veure si proclamant la Tercera, obtenen algun protagonisme que la democràcia catalana els ha negat. Ni Tercera ni punyetes. I una bandera espanyola és una bandera espanyola sigui dels uns o dels altres. No les volem veure ni en pintura.
Els espanyols estan llançant una ofensiva per a recuperar la iniciativa. Tan els uns com els altres. Ja us ho dic ara, que fracassaran.

Com tan bé va declarar el President Mas, les estratègies de pa sucat amb oli -bé, això ho dic jo- no ens faran distreure ni un microsegon del nostre objectiu principal immediat: la votació del 9N. I per arribar-hi, és molt important no perdre el pols del carrer. No hem de deixar el carrer a mans dels espanyols, ni dels uns, ni dels altres, que de fet, són el mateix, perquè volen la continuació de la submissió de Catalunya a Espanya. Com va dir Àngel Guimerà, uns ho volen amb cadenes, i els altres amb garlandes, però ambdós coincideixen en la nostra supeditació. I no ho permetrem!
Adéu Borbó, i recorda, vam ser els catalans qui et vam obligar a plegar, en el fons perquè ets un covard, i no vols passar a la història com el cap d'Estat espanyol que va perdre Catalunya. Per això, li passes el mort al teu fill, i que s'espavili. Quina herència més enverinada. 

Segur que ara anirà a buscar els braços de la Corinna de marres, que m'ensumo que no estarà gaire pel tema ... ara que ha deixat de ser el que fins ara. Quina una!  (Però ben mirat, a qui diantre l'interessa el que faràs a partir d'ara...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada