INDEPENDENTISTES PER LA REPÚBLICA... ESPANYOLA?

Hi ha coses que em treuen de polleguera. Una d'elles és l'estultícia. Veure un partit polític que va molt crescudet darrerament, que fa de la independència un dels seus referents, participar en l'akelarre que s'ha desfermat darrerament a favor de la República... espanyola, n'és un d'ells. 

A veure, anem a pams. L'esquerra nacional catalana, és a dir, la que planteja l'alliberament de Catalunya des d'un posicionament d'esquerres, de manera que considera que la llibertat nacional i l'emancipació social van plegades, vaja, que són dues cares de la mateixa moneda, sempre ha viscut un complex d'inferioritat respecte l'esquerra espanyolista a Catalunya, és a dir, la que planteja la submissió de Catalunya a una suposada Espanya d'esquerres. 

Aquest acomplexament va arribar a les cotes més altes en el període anti-franquista dels anys 70, però fins al present sempre ha existit, i la prova més fefaent és aquesta imbecil.litat de mobilitzar-se per una Espanya republicana.

Quan els progres espanyols volen crear contradiccions a dins dels progres catalans, els acusen de ser poc d'esquerres, d'estar subordinats als plantejaments ideològics de la dreta regionalista, i tot un seguit de penjaments, que no són més que tòpics que no tenen cap mena de credibilitat, atès que els primers que no han fet mai un pas per construir un estat espanyol progressista, més enllà d'algun toc cosmètic, són ells mateixos.

L'exemple de la Llei de la Dependència, aprovada en el govern ZP, és de manual. L'esquerra nacional catalana hi va caure de quatre peus i va acceptar la retallada de competències de la Generalitat que suposava, empassant-se el discurs progre segregat pel govern de Madrid. Naturalment, un cop consumada la traïció, es va comprovar que l'esmentada llei era una enganyifa, ja que no hi havia recursos per portar-la a terme. 

Ara ens tornem a trobar en una situació semblant. En una conjuntura clau, marcada per la consulta del 9N, els espanyols progres (per cert, un oxymoron), volen desencarrilar-la, amb la iniciativa totalment condemnada al fracàs, de fer un referèndum per la República. I la sorpresa és majúscula quan va i l'esquerra nacional catalana, hi cau de quatre potes...

I és que ja dic jo, que hi ha determinada gent que quan li ensenyen una cuixa esquerra, perden l'oremus...

Ah!, per cert, qui es pensi que amb aquest tema hi ha barra lliure per anar brandant pels carrers de Catalunya qualsevol tipus de bandera espanyola, s'equivoca de ple. Aviso.