La sentència absolutòria per als terroristes espanyols que van intentar assaltar el Parlament de Catalunya, té tota la seva lògica… espanyola. És la seva manera de dir que, a l’igual que en el seu moment van matar el President de Catalunya i a centenars i milers de patriotes catalans, a hores d’ara, més de 60 anys després, res no ha canviat. Vull dir que agredir, insultar, un parlamentari català, és gratis. Barra lliure. Que comenci el segon assalt.
A veure si ens entenem. Tenir sentit d’estat, d’estat català, naturalment, pressuposa que un parlamentari no pot ser agredit impunement, perque representa la nació. La nació catalana, naturalment. Això ho saben fins a la Xina Popular. Mai dels mais, un revolucionari de l’esquerra més esquerrana de França o d’Itàlia, per no parlar dels Estats Units, o de Suècia, acceptaria que els seus parlamentaris fossin agredits. Mai. Només aquells que no tenen sentit d’estat, aquells que són uns indigents polítics, o pitjor encara, uns agents a sou d’un país estranger, poden aplaudir amb les orelles que s’agredeixin uns representants del poble, i que aquesta agressió quedi impune.
Amb aquesta absolució, no cal dir-ho, i això és el realment rellevant, se sentencia els parlamentaris catalans a ser perseguits, amenaçats, colpejats, a ser insultats, menyspreats, fustigats…
I el més al.lucinant de tot plegat, és que la instància que ha dictat sentència, és un òrgan tan democràtic, com l’Audiència Nacional. Un òrgan repressor per excel.lència, un òrgan d’excepció, que ha passat per alt centenars, milers de denúncies de tortures. Jo no puc arribar a pensar, què deuen sentir ara tots i totes aquelles persones que han estat les seves víctimes, en veure com ara individus sospitosos de ser agents del CNI i del servei d’Informació de la Guàrdia Civil s’alegren d’aquest cop de puny a la democràcia catalana.
Però encara hi ha una cosa pitjor. En plena pèrdua del sentit del ridícul, ERC, el partit del President Màrtir, el partit de dotzenes de batlles afusellats, de centenars de militants assassinats, aquest partit, ara encapçalat per l’Oriol Junqueras, en comptes de tenir un posicionament digne, de defensa de les institucions catalanes -que en cap cas pressuposa connivència amb les malifetes dels seus titulars temporals- opta per abstenir-se en el recurs contra la sentència de marres.
Què patètic, déu méu. Fins on arriba el ridícul, l’ànsia de poder. La fam de destrossar l’adversari, que no enemic. Potser he de deixar-ho aquí, perquè si continuo, m’enfilaré i perdré la compostura.
Patètic. Qui ho hauria dit que els nostres revolucionaris de pa sucat amb oli acabarien elogiant un tribunal que té el seu origen en el franquista TOP…
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 09.07.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada