Amb pocs dies tot ha evolucionat molt ràpidament. I el kurds han guanyat una victòria espatarrant a nivell polític. Si Artur Mas s'ha carregat, amb poques setmanes de diferència, el rei espanyol i el cap de l'oposició, els kurds s'acaben de carregar el primer ministre iraquià, que com tothom sap, era una autèntic energumen i odiava a mort els kurds. Fins i tot, els kurds han estat capaços de doblegar la negativa dels Estats Units a donar-los armes. Recordo que en el discurs que va llegir Obama on anunciava l'operació d'ajuda, de dues pàgines, hi esmentava vint-i-nou cops la paraula Iraq i cap ni tan sols una, la paraula Kurdistan. El xaval estava dels nervis. I no volia reconèixer que els kurds li havien guanyat la partida. Finalment, els Estats Units han baixat del burro, i han acceptat lliurar armes directament als kurds sense passar per Baghdad. I per fer això han hagut de canviar el titella Maliki per un altre més presentable.
Quina gran victòria kurda! I és que un poble que sap que es juga la seva supervivència no s'està per hòsties.
Ara, com sempre a rebuf dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Canadà i, avui, la Unió Europea en el seu conjunt, han decidit donar barra lliure als seus membres per si volen també armar els kurds.
Ara tot déu els vol armar (no deu ser pas perquè saben que tenen petroli a punta pala, oi?). Fins i tot, i això ja és l'hòstia, els espanyols. Per no perdre l'oportunitat de fer novament el ridícul, el ministre espanyol d'afers exteriors ha declarat amb aquell posat fatxenda que en tot cas ho faran sempre amb el consentiment del govern de Baghdad i sempre que es respecti la sacrosanta integritat territorial del país. No cal dir que els brams de riure s'han sentit des de Vladivostok a Ougandoudou. Fins i tot des de l'espai els astronautes de l'Estació Internacional han copsat un lleuger alentiment en la rotació de la terra. Si se n´ha de ser sòmines!
Consell als peshmergues (tot i que no els cal): no accepteu els submarins espanyols (per sort no els necessiten). No accepteu eurofighters espanyols. Vigileu amb els mariners espanyols, que n´hi ha de narcos.
Hòstia, qui ho havia de dir. Ara que els kurds tenen més clar que mai que volen la Independència, va i els espanyols els ofereixen armes. La Realpolitik és això: un actor no estatal -encara- s´ha convertit en l'objecte del desig de totes les potències occidentals.
És, no cal dir-ho, un precedent que ens pot ser molt i molt útil en els propers dies, setmanes i mesos.
També penso que el Govern de Catalunya hauria d'enviar un Comunicat Oficial de Suport al seu homòleg del Kurdistan, sobretot després del lleig que féu el Parlament de Catalunya de no aprovar una moció a favor del Poble Kurd. Ho farà? Vull dir, té previst solidaritzar-se públicament amb el Poble Kurd?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada